Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

Els 27 ignoren el risc de contagi i bloquegen els ajuts fins que no s'aprovi el nou pla d'austeritat

La UE posa més pressió a Grècia

Tota la pressió és per a Atenes. Els líders europeus van actuar ahir com si les advertències dels mercats i el risc de contagi no fossin prou urgents. L'ajut a Grècia continuarà pendent del nou pla de retallades.

No hi ha asos a la màniga, ni propostes sorpresa, ni tan sols un consens clar de com prosseguir a les acaballes d'un pla de rescat que no ha aconseguit aturar la caiguda grega. "No hi ha cap pla per a Grècia", assegurava en arribar al Consell Europeu el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Els 27 havien jugat, els dies previs a la cimera, a treure la crisi grega de l'agenda oficial de la trobada, però la pressió dels mercats sobre una UE, que allarga el pagament de l'últim tram del rescat de Grècia i que intenta incloure els inversors privats –encara que sigui de manera "voluntària"– en un més que probable segon rescat per salvar l'economia grega de la fallida, va canviar els plans. Tot plegat va enverinar la cimera d'una Unió desconcertada pel fracàs de les mesures decidides fins ara. Els caps d'estat i de govern de la UE van optar, però, per posar tota la pressió sobre Grècia.

"Els grecs han de fer honor a la seva responsabilitat històrica", va sentenciar Merkel, i la data clau serà el 28 de juny, quan el Parlament hel·lè ha d'aprovar un pla a cinc anys vista per retallar més despesa pública, apujar impostos i accelerar la privatització d'empreses públiques. Només aleshores, la UE es planteja discutir el pagament dels 12.000 milions d'euros del cinquè i últim tram del pla de rescat grec. Ni Alemanya, ni Finlàndia, ni els Països Baixos volen parlar, de moment, de desemborsar més diners. Finalment, però, els 27 van aconseguir aprovar una declaració sobre Grècia en què demana que finalitzi "amb urgència" el programa de reformes perquè només així la UE "arribarà a temps per complir els seus compromisos financers previstos per principis de juliol". I es donarà el tret de sortida a la negociació del segon rescat.

Els líders europeus es van apuntar a la proposta del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, de facilitar els fons estructurals per a Grècia per ajudar a reactivar l'economia del país. Els 27, però, no van voler confirmar la xifra de mil milions d'euros que l'executiu comunitari ha calculat que es podrien posar a l'abast del govern grec.

Compromís ferm

El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, salvat in extremis dilluns a mitjanit pel vot de confiança del Parlament, demanava ahir a Brussel·les que no el deixessin sol. "Amb un suport fort de la UE, hi haurà un suport fort del Parlament grec", advertia Papandreu a l'inici de la reunió. Un missatge per als seus socis europeus, especialment per als que, a més, comparteixen grup polític amb el principal partit de l'oposició grega, Nova Democràcia. El líder conservador grec, Antonis Samaras, va reiterar ahir, en la trobada prèvia a la cimera que tradicionalment fan els líders del Partit Popular Europeu, l'amenaça de no votar un pla d'austeritat que "preveu més impostos en una situació econòmica sense precedents". Aquest cop, el PPE no li va fer costat i Jean-Claude Juncker li va demanar en nom del grup que canviï "la seva actitud negativa". I a l'interior del Consell Europeu els caps d'estat i de govern van insistir en la importància de la "unitat nacional" per poder aplicar uns programes de retallades tan dràstiques. Samaras, però, devia prendre nota d'un altre coreligionari, Pedro Passos Coelho, el nou primer ministre de Portugal, que ahir es va estrenar en un Consell Europeu.

Passos Coelho va arribar al govern després d'unes eleccions anticipades perquè el govern socialista portuguès es va veure abocat a plegar després de perdre el suport dels conservadors al dràstic pla d'austeritat imposat per Brussel·les. Ahir Coelho es va reunir amb el president de la Comissió, Durão Barroso, que li va assegurar que estudiarien també si hi hauria possibilitats de trobar fons estructurals extres per als portuguesos.

Governança econòmica

La trobada de Brussel·les també ha arribat marcada pel pols institucional que s'ha obert entre la UE i el Parlament Europeu. Aquest Consell havia de suposar un pas important en la consolidació d'una millor governança econòmica per als països de l'euro amb l'aprovació de tot un paquet de mesures per endurir i reformar el pacte d'estabilitat i la imposició de sancions reforçades per als estats que no compleixin tots els paràmetres. Però els governs no volen córrer el risc que aquestes sancions es puguin imposar des de Brussel·les sense marge de maniobra per als estats. Governs i Eurocambra no han aconseguit arribar encara a un acord sobre aquest paquet per augmentar la coordinació i la disciplina fiscal, així que el futur govern econòmic europeu continua en negociació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT