Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

El candidat de CiU defensa i rebutja alhora ser al govern espanyol

La 'yenka' estiuenca de Duran i Lleida

Des del mateix dia que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va ser nomenat de nou candidat de CiU a les eleccions del 20-N, un dels seus fils argumenals ha estat el paper del catalanisme en la governació espanyola. O el que és el mateix, si CiU ha de ser o no al govern espanyol ocupant un ministeri. Per a glòria dels adversaris, que, per cert, encara no li han servit candidats amb qui interactuar. Duran no ha amagat mai que si fos per ell ja hauria fet aquest pas anys enrere (el 2006, aquest element va tensar la relació amb CDC). Però l'oposició interna a aquesta idea tant dels sobiranistes del partit que dirigeix amb mà de ferro com -sobretot- la dels socis de CDC, l'obliga a fer equilibris.

Les declaracions del candidat de CiU ja són una autèntica Yenka d'estiu. Ara endavant, ara endarrere, ara cap a un costat i ara cap a l'altre. Ara obrint-se a formar part d'un govern espanyol, després rebutjant-ho i més tard flirtejant amb la idea de "grans acords" de PSOE, PP, CiU i PNB. Talment com qui desfulla la flor. Ser l'únic candidat proclamat pel seu partit té avantatges, però també inconvenients. Per una banda, no ha de compartir espai mediàtic amb ningú, i això el fa centre d'atenció. La que ha de ser la seva principal rival, la ministra socialista Carme Chacón, pel seu càrrec institucional no pot baixar a la trifulga preelectoral (de ganes n'hi sobren). ERC està més entretinguda en el procés intern que en la galeria pública. I ICV i PP no han fet oficials els seus candidats. Amb convocatòria pública dia sí i dia també, les possibilitats d'entrar en una espiral de contradiccions s'han ampliat.

Vol ser ministre o no?

Enguany, la particular Yenka d'estiu de Duran va començar en una entrevista a l'ARA el mateix dia que el consell nacional el va proclamar candidat. Exposava que si s'aconsegueix el pacte fiscal, CiU haurà de plantejar-se seriosament ser al govern espanyol. Això va inquietar sectors de la direcció convergent als quals no fa cap gràcia que ell mateix alimenti la imatge que el seu principal interès és coronar la seva carrera política al capdavant d'un ministeri. L'endemà, però, Duran atribuïa la idea a Artur Mas, malgrat que el líder de CiU havia parlat d'eventuals acords per garantir l'estabilitat del govern, no d'entrar-hi.

Dues setmanes després, però, l'expresident i exministre Montilla va furgar en el tòpic. I Duran el va replicar: "No vull ser ministre. Vull que Catalunya estigui ben defensada a Madrid". No era definitiu, perquè ahir a la Cope va afirmar: "Seria bo que el catalanisme polític pogués participar en el govern d'Espanya. Jo en sóc partidari". Tornava a vorejar una de les línies vermelles que més incomoden els socis de federació. Un pas endavant, un enrere, ara cap aquí i ara cap allà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT