Publicitat
Publicitat

REFORMA DEL SISTEMA FINANCER

Entitats com la Caixa d'Enginyers poden acabar sobrevivint després de la crisi

El bastió de les caixes professionals

El terratrèmol que viu el sistema de caixes ha deixat dempeus, de moment, les cooperatives de crèdit i les caixes professionals. Poden acabar sent un dels darrers vestigis de les entitats d'estalvi.

A les caixes se'ls retreu que no tenen propietaris i que, per tant, és difícil saber d'on sorgeixen certes decisions i a qui s'ha de demanar responsabilitats. No és el cas de les caixes professionals i les cooperatives de crèdit, que són dels seus socis. En aquest sentit s'assemblen més als bancs, que pertanyen als accionistes, apunta el professor de l'Iese Javier Santomá. Per tant, aquestes entitats salvarien una de les principals crítiques que s'han fet al sector de les caixes: la ingerència dels poders públics.

En tot cas caldria diferenciar entre cooperatives de crèdit i caixes professionals. Aquestes últimes -representades a Catalunya per les d'Enginyers, Advocats i Arquitectes- tenen unes característiques que les fan especials. La seva morositat està per sota de la del sistema -la de la Caixa d'Enginyers era de l'1,17% al tancament del 2009- i tot i que ha anat creixent, els seus clients són majoritàriament persones que se sobreposen amb més facilitat que el conjunt de la població a les situacions de crisi. L'exposició al mercat immobiliari és també significativament més baixa que en el cas de caixes i bancs.

La solvència d'aquestes entitats tampoc estaria en entredit. En els exercicis passats, les caixes professionals van sobrepassar els nivells exigits per la normativa vigent. Caldrà veure, però, si els resultats del 2010 compliran els requisits més exigents del decret que prepara el govern espanyol.

El futur del sector ¿Què suposen les caixes professionals i cooperatives de crèdit en el sistema financer espanyol? La seva presència és certament limitada. Representen un 3,5% dels actius financers totals, segons dades del Banc d'Espanya, tot i que les diferències entre autonomies són significatives. A Catalunya el seu pes és residual -la majoria d'entitats han estat absorbides i només és significativa la presència de la Caixa Rural de Guissona- mentre que al País Basc suposaria al voltant del 10% del total -pel pes de Caja Laboral en el món cooperatiu basc i Caja Rural Vasca.

En tot cas, les cooperatives de crèdit han apostat per les fusions en els últims temps per guanyar dimensió i accés als mercats majoristes. De fet, el primer sistema institucional de protecció (SIP) que va néixer a Espanya -el de Cajamar- prové del món cooperatiu. Aquesta naturalesa cooperativa de les caixes rurals facilitaria la seva supervivència, explica el catedràtic d'economia financera de la UPF, Oriol Amat. Si bé els diferents models de caixes han anat desapareixent arreu, l'economia cooperativa manté grups financers de renom a Europa, com l'holandès Robobank o l'austríac Raiffeisen. Amat i Santomá no s'aventuren a predir si caixes professionals i cooperatives de crèdit hauran d'esdevenir bancs, però destaquen la seva viabilitat i el servei específic que donen als socis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT