Publicitat
Publicitat

Els independentistes i els islamistes enfrontats a la revolta tuareg

La goma 4 d'esborrar

La seqüència no podia ser més sorprenent: el dia 22 un grup de joves oficials, militars de poca graduació, fan un cop d'estat a Bamako amb l'argument que s'ha de defensar la unitat nacional i que el president Amadou Toumani Touré és incapaç de donar a l'exèrcit els recursos necessaris per enfrontar-se a la rebel·lió tuareg, una rebel·lió secessionista que amenaça de crear un estat propi al nord del país.

El Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azaouad (MNLA) és el grup més representatiu d'aquest nou alçament -recordem que els tuaregs han protagonitzat diverses rebel·lions des de la independència i sempre han estat vençuts-. Aquest cop, però, l'MNLA disposa d'una direcció militar ben preparada, oficials que ho han estat de l'exèrcit de Gaddafi, i també d'un bon armament que s'han emportat intacte de la guerra de Líbia i que el converteix en l'exèrcit més ben equipat del Sahel, segons diuen els observadors militars internacionals, que, hem d'afegir, s'han cobert de glòria a l'hora de preveure què podia passar al Sahel després de la caiguda de Gaddafi.

Una vegada consumat el cop d'estat, l'MNLA només necessita tres dies per ocupar un territori més gran que França. Les principals ciutats del nord, Kidal, Gao i, finalment, la mítica Tombouctou, cauen sense resistència, abandonades per un exèrcit en retirada. Però ara ve la segona sorpresa. Si el que s'esperava és una revolta tuareg i la creació d'un nou estat, l'estat Azaouad, aviat es veu que són els islamistes i no els independentistes els que dirigeixen la rebel·lió.

Units pel negoci del segrest

Ja se sabia que en el món tuareg s'hi barregen els grups de bandolers armats dedicats a tota mena de tràfics, els islamistes d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), i que els uns i els altres comparteixen negocis i interessos, un dels més rendibles dels quals -més que el tràfic de drogues- són els segrestos d'occidentals. També se sabia que tots plegats participaven en la rebel·lió i que l'MNLA, per exemple, tenia en el moviment islamista Ansar Dine, un petit grup tuareg dirigit per Iyad Ag Ghali, un dels seus millors aliats.

Però les notícies poc fiables que ens arriben de la regió diuen que són els islamistes i no l'MNLA qui controla la revolta. I que Iyad Ag Ghali, ben conegut pels països occidentals per haver fet d'interlocutor amb AQMI en nombrosos segrestos, és el principal líder de la revolta. Sembla que Ag Ghali hauria descobert "la veritable fe" després d'un viatge al Pakistan i que ara, més que la independència, el que vol es la xaria.

Encara és aviat per fer pronòstics sobre cap on derivaran les coses, però potser algun dia s'haurà de tenir en compte per què en els països musulmans en què hi regnen el caos, la pobresa, la llei de les armes, i en què els traficants i senyors de la guerra xapotegen amb els diplomàtics, militars i assessors occidentals -per exemple, Somàlia-, les noves identitats prenen la xaria com la nova fe, la goma d'esborrar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT