Publicitat
Publicitat

VIDEOVILÀNCIA PÚBLICA I PRIVADA

Quin és el límit de la privacitat? En Carmelo guanya el pols a la veïna que tot el dia veia el que feia

Ens miren massa càmeres

En Carmelo n'està tip. Tres càmeres de videovigilància enfoquen la porta d'accés a la seva vivenda i el vigilen cada dia de l'any a qualsevol hora del dia. No pot més. "La meva veïna sap el que faig les 24 hores del dia, sap quan entro i quan surto de casa: així no es pot viure", explica a l'ARA. En Carmelo viu a Santa Cruz de Tenerife i va decidir acudir als tribunals.

Acaba de guanyar una sentència que es pot considerar exemplar. El Tribunal Suprem ha condemnat la veïna de davant la casa del Carmelo a indemnitzar-lo amb 300 euros pels danys provocats i a retirar les tres càmeres de seguretat de la façana en considerar que vulneren el seu dret a la intimitat. La seva agonia ha durat quatre anys: "He tingut problemes d'insomni, la meva dona també, i els meus fills", assegura. La seva veïna va al·legar que necessitava sistemes de seguretat perquè tenia por: "Ella al·lega inseguretat, però la inseguretat la tenim nosaltres, ja que ho saben tot, saben quan la nostra vivenda està buida i quan està plena, no hi ha dret".

A Catalunya les càmeres vigilen els ciutadans les 24 hores, però vulneren algun dret? 3.500 càmeres es mouen pel metro de la ciutat i 22 ho fan pels carrers de Barcelona disposades de manera estratègica, així com en altres ciutats de Catalunya, i centenars d'aquests aparells conviuen amb els treballadors en empreses i establiments. "Entenc que un particular no pot posar una càmera sense autorització administrativa perquè viola la intimitat", explica l'advocat i professor de la UB, José Maria Fuster i Fabra, referint-se al cas del Carmelo. Per la seva banda, l'advocat Francesc Jufresa assenyala que els dispositius d'enregistrament han d'estar perfectament senyalitzats: "Si no ho estan, hi ha multes administratives i, a més, pot tenir una rellevància penal si es qüestiona si és prova processal o no, segons si està ben senyalitzat".

S'han de diferenciar les càmeres de videovigilància al carrer que requereixen tutela judicial de les del metro que són dissuasives alhora que protegeixen els viatgers i són fonamentals per salvaguardar la llibertat i la seguretat de les persones que fan servir la xarxa, prop d'1,3 milions cada dia feiner, segons explica un portaveu de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). I també són diferents les càmeres de l'entorn laboral que estan a la frontera entre el que es pot fer i el que no es pot fer, així com les càmeres de seguretat als comerços, bars, perruqueries i propietats privades com la de la veïna del Carmelo. Per acabar, en bancs i joieries, entitats de risc, són necessàries com a mesura de prevenció del delicte i dissuasió.

"El titular de qualsevol activitat empresarial o laboral pot instal·lar càmeres interiors per seguretat o per al control de l'activitat del seu centre de treball, sempre amb el requeriment de no poder-les instal·lar en llocs d'intimitat", assegura el president de l'Associació de Directius de Seguretat Integral, Eduard Zamora. I afegeix: "Les pot posar on vulgui, menys als vestuaris i als lavabos". I sempre complint la normativa administrativa. Pel que fa a les càmeres a la via pública, les que ens enfoquen a la Rambla o al carrer Montcada, per exemple, Assumpta Escarp, regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, diu: "La normativa catalana és estricta, ja que per instal·lar una càmera al carrer has de demostrar que la mesura és proporcional als fets que es produeixen". Escarp explica que no es poden instal·lar on es vol: "Hem de demostrar que on s'instal·larà s'hi produeixen fets delictius".

Vistiplau del TSJC
Les càmeres a la via pública tenen la funció de prevenir, protegir i facilitar la reacció immediata de les forces i els cossos de seguretat i per acabar serveix de prova davant d'un procediment de judici en cas que es produeixi un furt, un robatori o qualsevol agressió. De fet, l'autorització per posar una de les 22 càmeres de vidiovigilància l'emet una comissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Tot el que es fa està emparat per la protecció de dades", va assenyalar la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp.

Imagineu que una dona passeja amb l'amant per la Rambla i és gravada per les càmeres del carrer. Té dret a protegir-se? Francesc Jufresa respon: "Les càmeres del carrer vulneren el dret a la intimitat, però l'ordenament jurídic ho accepta perquè hi ha conflicte entre la protecció de la imatge i la prevenció del delicte i davant d'aquest conflicte s'admet".

De fet, el marc legal sobre la protecció de dades estima que en l'obtenció d'imatges s'evita la intromissió en l'àmbit privat. Per Fuster Fabra, no es vulnera cap dret constitucional "perquè la intimitat s'ha de circumscriure en l'àmbit privat".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT