Publicitat
Publicitat

PSE i PP no sumarien majoria si Sortu presenta llistes

El nou partit podria disputar l'hegemonia nacionalista al PNB

El recorregut electoral que espera a Sortu, si aconsegueix aglutinar el conjunt de l'esquerra abertzale, és una incògnita, però pot trasbalsar el mapa polític basc. Sempre que el Suprem ho permeti, esclar.

El PNB es mira el procés de l'esquerra abertzale amb certa prudència. Ha demanat la legalització de la nova formació, però amb la boca petita. Sap que els seus electors són contraris a una llei de partits que els nacionalistes ja van votar en contra i també són conscients que si PSE i PP van sumar prou per investir lehendakari Patxi López va ser perquè l'esquerra abertzale no va poder participar en les últimes autonòmiques. Tanmateix, el procés que ara lidera l'esquerra abertzale supera els seus límits habituals i prepara el terreny per a una acumulació de forces que podria qüestionar l'hegemonia nacionalista al PNB.

Els descendents ideològics de Batasuna estan practicant un marcat acostament cap a una Eusko Alkartasuna en hores baixes i ja deslligada dels nacionalistes conservadors, però també flirteja de manera més intermitent amb Aralar -que no deixa de ser una escissió de Batasuna que condemna la violència- i Alternatiba -una facció sobiranista deslligada d'Ezker Batua, referent basc d'Izquierda Unida. Si finalment aquests acostaments es materialitzessin en un acord electoral, la marca resultant podria arribar a competir per la presidència del govern basc, sobretot en un moment en què ETA ha cessat la seva activitat i, per tant, com en totes les treves anteriors, el suport electoral a la llista de l'esquerra abertzale es pot incrementar notablement.

Empat entre Sortu i PNB
En una projecció elaborada per l'ARA, una hipotètica llista formada pel conjunt de l'esquerra abertzale, aglutinant els anteriors partits, podria aconseguir fins a 20 diputats al Parlament basc, els mateixos que el PNB. Amb aquests resultats, el PSE seria primera força, amb 24 escons, però ja no sumaria amb el PP per escollir lehendakari, ni tan sols si rebessin el suport del diputat que mantindria UPyD. Els partits espanyols tindrien un total de 35 escons, però la majoria absoluta és de 38.

Aquesta projecció s'ha fet comptant els suports que PSE, PP, UPyD i EB -que quedaria fora del Parlament- van obtenir en els últims comicis, unes formacions que acostumen a moure's dins un mateix percentatge de vot total. Per contra, el repartiment del vot abertzale s'ha pres dels resultats de les autonòmiques del 1998, en un escenari similar a l'actual, un mes després que ETA anunciés una treva indefinida i sense condicions, i sumant els percentatges de la llavors Herri Batasuna i Eusko Alkartasuna -Aralar i Alternatiba no existien.

Evidentment, aquesta analogia és només una hipòtesi i caldria veure si el PNB rebria vot útil i quants suports arrencaria Alternatiba d'una EB moribunda, però deixa clar que existeix l'espai per a una esquerra abertzale unida. I legal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT