Publicitat
Publicitat

LLARGA TRANSICIÓ

El primer ministre vol aturar les protestes ajornant les eleccions i canviant l'executiu

La pressió popular Força canvis a Egipte

L'executiu i la junta militar han adoptat mesures per calmar una població insatisfeta amb la transició. Els anuncis no van prou lluny per als revolucionaris, que han tornat a ocupar la plaça Tahrir.

Fa vuit dies que la cèntrica plaça Tahrir del Caire torna a estar ocupada per centenars de persones que han deixat clar que no marxaran fins que s'atenguin les seves demandes. I és que si després de mesos de paràlisi, la transició egípcia s'ha accelerat aquests dies és a causa de la pressió popular sobre el govern d'Essam Xaraf i el Consell Suprem de les Forces Armades.

L'ocupació va acompanyada de multitudinàries concentracions a la plaça cairota -ahir, la tercera aquesta setmana- que recorden els 18 dies d'hivern en què el poble egipci va fer caure el dictador Hosni Mubàrak. La lentitud en les reformes i la falta de voluntat per jutjar els dirigents de l'antic règim i els responsables policials als quals s'atribueix la mort de 846 persones durant la revolució han provocat el nou ressorgiment del poble egipci.

"La gent ha trencat amb el passat i sap que poden canviar el futur. Han superat la por i no s'aturaran fins que es completi la revolució", apunta la cineasta i activista Amal Ramsis. La remodelació de l'executiu, l'ajornament fins al novembre de les eleccions legislatives i la suspensió de gairebé 700 responsables policials són algunes de les decisions que l'executiu i la junta militar han adoptat per mirar de mitigar la protesta.

Mubàrak nega responsabilitats

Però els manifestants volen directament que els responsables de la mort de 846 persones durant les protestes siguin jutjats, no únicament apartats del càrrec, i que s'acabi amb els judicis militars a civils. En aquest sentit, i segons Associated Press -que cita la transcripció dels seus interrogatoris-, Mubàrak s'ha espolsat qualsevol responsabilitat pels assassinats i ha assegurat que si hagués ordenat a la policia i a l'exèrcit la detenció de la violència no li haurien fet cas.

Essam Xaraf ja ha perdut el suport popular i diverses organitzacions li demanen que renunciï. A curt termini, el primer ministre no marxarà i en pocs dies modificarà el govern. Per ara ha acceptat la dimissió de Yehia al-Gamal, número dos de l'executiu. Però el seu marge de maniobra és limitat perquè el poder real està en mans dels militars, criticats per la població, que senten que frenen la revolució i per això reclamen retallar-ne les atribucions. "Tenim esperança, però ja no en tenim prou amb bones intencions. Ara necessitem fets", diu Mohammad Zaraa, membre de l'Institut del Caire pels Drets Humans.

Les eleccions, ajornades

La junta militar va anunciar dimarts que tutelarà el procés de transició fins a les eleccions, al novembre. L'ajornament de dos mesos permetrà als partits seculars tenir més marge per donar-se a conèixer al poble, però perjudica els Germans Musulmans, que són la força més ben organitzada, tot i les tensions internes que viu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT