Publicitat
Publicitat

CITA MONÀRQUICA

La monarquia perd més adeptes per organitzar una festa en temps de crisi

Els republicans britànics aprofiten per sortir de l'armari

Milers de persones arreu del país celebraran festes al carrer amb motiu del gran dia: la gran majoria sinceres, més d'una alternativa i unes quantes més aviat iròniques. El que és clar és que a gairebé totes s'hi podrà menjar el ja tradicional " coronation chicken ". Aquesta recepta peculiar representa el Regne Unit en un plat. Feta amb el més britànic dels pollastres rostits i amarada d'espècies índies, va ser creada el 1953 per commemorar la coronació de la reina Elisabet. En aquelles èpoques de penúria econòmica calia ser imaginatiu per donar un to de luxe al que realment eren ingredients ben bàsics (amb un bon tou de salsa el pollastre pot allargar molt), i curiosament això fa que el plat avui sigui molt vigent.

Si el casament ha inundat diaris, revistes, ràdios i televisions, els que s'ho han passat millor són els del diari The Guardian . El rotatiu, de declarada inclinació republicana, ha distribuït una guia no oficial del casament, farcida de poemes irreverents en honor a la plebs, una farsa sota el títol WindsorLeaks , les cartes histèriques que Kate deuria haver enviat a la seva mare mentre esperava (i es desesperava) que li demanessin matrimoni, el contracte prenupcial (ell: "Si surt caragirada com ma mare, jo plego", ella: "Si el fotografien fent manetes amb dues rosses seguiré somrient com si res o seré retornada als meus orígens miserables") i un fantàstic ordre de la cerimònia en què no hi falten himnes com I want to live like common people like you (tradicional anglesa amb arranjaments feta per Pulp).

Al The Independent en general no han fet gaire cas del casament, fins que han decidit rectificar el dèficit informatiu publicant la seva pròpia efemèride. Sabíeu que justament avui fa 66 anys que Adolf Hitler es va casar amb Eva Brown al seu búnquer de Berlín? I que Eduard el Confessor va manar fer l'Abadia de Westminster però que en 20 anys no va tenir mai el temps o l'interès de consumar el seu propi matrimoni? També recorden que cal ser moderats a l'hora de fer el recompte d'assistents. És cert que s'esperen unes 800.000 persones als carrers de Londres, però si es considera que més de 5.000 són policies, uns 8.000 periodistes estrangers i uns altres 2.000 que són britànics...

La veritat és que la monarquia a la Gran Bretanya ha anat perdent atractiu i adeptes. És cert que encara té un lloc especial al cor de les generacions que van viure la Segona Guerra Mundial i recorden la reina mare i el rei Jordi VI (novament famós per la pel·lícula El discurs del rei ) durant el bombardeig de Londres. Però a partir dels anys 80 les coses van anar canviant, i la llarga llista d'excessos i calamitats en relacions personals i públiques van mostrar que la institució distava molt de la perfecció.

El sentiment republicà no s'ha fet fort només per això, també hi ha raons econòmiques de pes. En un moment en què hi ha 2,48 milions d'aturats i que el govern està introduint fortes retallades en educació, salut i despesa pública en general, exhibicions de pompa i festa no sempre són agraïdes. Segons un sondeig recent fet per YouGov, més d'una tercera part dels britànics creuen que la cerimònia d'avui està "fora de lloc", i que el casament no s'hauria de pagar amb diners públics. La xifra es dispara al 41% entre els més joves.

Potser per aquest motiu, Karin Vogel, l'última persona en la llista de successió de la Corona Britànica, assegura que està "molt contenta de no ser reina". En declaracions al diari The Wall Street Journal , Vogel -que és una treballadora més en un hospital de la ciutat alemanya de Rostock- explica que és descendent directa de la princesa germànica Sofia de Hannover, que va ser escollida l'any 1701 pel Parlament per heretar la corona. "És molt reconfortant saber que no m'he de preocupar per la Gran Bretanya -diu en una entrevista-, puc descansar i relaxar-me". De fet, Vogel no hi ha de donar gaires voltes perquè per arribar a ser reina caldria que morissin les 4.972 persones que hi ha davant seu a la llista de successió.

Activitats alternatives

O sigui, que si avui no voleu celebrar el casament, què podríeu fer?

La llista d'activitats alternatives és extensa. Si sou a Glasgow podríeu participar en l'Off With their Heads (la versió en anglès de la guillotina), un festival amb música i humoristes que recapta fons per a la Scottish Left Review . O potser visitar el pícnic alternatiu d'un grup de Hull que es diu Dones de Hull en contra de les Retallades. Si voleu que apugin el sou al personal de la neteja que treballa a les diverses residències reials, també podríeu anar a la manifestació organitzada pel grup antimonàrquic Worker's Liberty.

Però potser l'alternativa més divertida serà Til Death Do Us Part(y). No només perquè és un joc de paraules enginyós amb la frase fins que la mort ens separi , sinó perquè promet ser una gran festa al sud de Londres amb música en directe i la participació de la banda de rock metàl·lic Divorce.

O potser no. Sigui com sigui, recordeu que aquí és de bona educació portar sempre una pamela als casaments (sobretot si ets dona) i no us deixeu la cartera, que les begudes les paguen els convidats!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT