Publicitat
Publicitat

Kálmán: Faluba:

"Si s'acaba la immersió lingüística, el català està perdut"

Futur "El català està en retrocés, però no en perill immediat" Extensió "La immigració comença a ser un element distorsionador per a la nostra llengua" Europa "A Hongria es creu, com aquí, que hi ha massa imposicions que arriben de Brussel·les"

A finals dels 60, el filòleg Kálmán Faluba (Budapest, 1941) va estudiar el català a Hongria amb una gramàtica d'Antoni Badia i Margarit. Tenia el convenciment que era una llengua condemnada a una mort imminent i es va endur una sorpresa quan va comprovar, anys després, que la llengua encara es parlava. Des d'aleshores va impulsar els estudis de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, on fa quaranta anys que s'ensenya el català.

Com va anar a parar al català?

De ben jove em vaig marcar l'objectiu vital -mai no assolit- d'aprendre totes les llengües romàniques. Jo sabia italià i espanyol i vaig decidir-me pel català. Em va caure a les mans una gramàtica en castellà de Badia i Margarit i vaig començar a estudiar la llengua amb el convenciment que estava mig morta. Estudiar català era com estudiar llatí.

I quan va saber que estava viva?

Al meu primer viatge a Catalunya, l'any 1971. I vaig tenir prova de la utilitat de saber-lo quan va arribar a Hongria la pel·lícula La ciutat cremada , d'Antoni Ribas. S'havia de subtitular en hongarès i em van venir a buscar quan van saber que era en català.

Com van començar els cursos de català a la universitat a Budapest?

Em van venir a veure un parell d'estudiants que volien que els fes cursos de català a la universitat. Vam arrencar l'any 1971 i aquest any celebrem els quaranta anys.

La situació del català ha millorat?

Òbviament hi ha coses que han millorat, el català ara té molta visibilitat, presència pública, ja no és perseguit. Ara et parlen català fins i tot als comerços! Però també és cert que la immigració comença a ser un element distorsionador per a la llengua. Un idioma que no és útil no s'aprèn i cada vegada més es pot viure a Catalunya sense el català. Molts dels que arriben no fan cap esforç extra si saben castellà, o aprenen el castellà i ja en tenen prou.

Què li semblen les quotes de doblatge al cinema o l'obligació de retolar almenys en català?

És contraproduent posar sancions. Hi ha tants llocs que només retolen en castellà... Posar multes a milers de negocis és impossible.

I l'amenaça que plana sobre l'immersió lingüística?

Si s'aboleix o es prohibeix la immersió lingüística, el català està perdut. Dependria de l'escola: si hi hagués molts nens catalanoparlants, els altres aprendrien català. Però això a molts llocs és fictici, per exemple als centres en què el 90 per cent dels nens són estrangers. Si la seva llengua és el castellà, s'acabaria imposant.

Hem de ser optimistes o pessimistes amb el futur del català?

Ningú no ho sap. M'agradaria pensar que té llarga vida, però en aquests últims decennis als Països Catalans ha baixat molt l'ús de la llengua. A Mallorca, per exemple, jo recordo que fa 30 anys pràcticament tothom hi xerrava mallorquí. Ara són només la meitat. La llengua està en retrocés, però no en perill immediat.

Per què un diccionari a l'hongarès?

Va ser una proposta que em va fer Enciclopèdia Catalana i vaig acceptar de posar-m'hi amb el meu exalumne i company de feina Károly Morvay. El volum de català-hongarès va sortir el 1990 i sis anys després l'hongarès-català. És la cosa més important que he fet a la vida. Ara, les vendes són mínimes, eh? Del primer volum se'n van imprimir 3.000 exemplars, un atreviment poc justificat! On se'n venen més és a la llibreria de la nostra universitat, però deuen ser cinc cada any!

Què se'n sap a Hongria de la reina Violant, l'esposa de Jaume I?

Ben poca cosa, la veritat. Va ser filla d'Andreu II d'Hongria i una princesa bizantina, d'una família d'ascendència francesa. Als llibres d'història hongaresos es diu -si se'n diu alguna cosa- que era una filla del rei que es va casar a l'Aragó i res més. Això no vol dir que a Catalunya no tingués un paper important. Jaume I en parla molt bé a la seva crònica, i l'historiador Ferran Soldevila li atribueix certs errors comesos pel rei, com va ser no unir la València reconquerida al regne d'Aragó. Violant volia que tots els seus fills tinguessin el seu regne propi.

Catalunya i Hongria comparteixen ara una gran pàtria, l'europea.

A Hongria l'entrada a la UE es va viure amb molta il·lusió, esperàvem canvis radicals, alguns dels quals es van fer realitat, com ara la possibilitat quasi il·limitada de viatjar per Europa. Però econòmicament som un país amb molts problemes i integrar-nos als 27 no ha millorat el nivell de vida del conjunt de la població. I, com a Catalunya, a Hongria es pensa que hi ha massa imposicions que arriben des d'Europa. Ara bé, crec que no hi ha cap altre camí. No crec pas que els hongaresos diguessin no en un referèndum a la UE.

La política hongaresa està moguda amb l'arribada del Fidesz al poder.

La veritat és que pitjor que amb el govern anterior, els socialistes que van ser uns corruptes, no estem. Amb el Fidesz hi hem guanyat, malgrat les seves inclinacions populistes i el seu estil de vegades prepotent. Que ho vulguin canviar tot de cop, la veritat, és una mica estrany. Però jo de política me n'ocupo ben poc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT