Publicitat
Publicitat

Un toc de visceralitat

Després d'una setmana de pactes i crides a la responsabilitat, CiU i el PP s'han pogut donar el gust de parlar i actuar d'acord amb els seus respectius intestins. Quan Sánchez-Camacho va demanar que el Govern deixés de subvencionar Òmnium, CiU va reaccionar amb ira, però Mas devia donar gràcies al cel. Després, al Parlament, el PP va posar en quarantena el seu suport a la llei d'acompanyament, mentre CiU flirtejava amb ERC tot parlant de balances fiscals. És un model de relació (i de govern) molt estressant, però no és tan diferent del de la primera legislatura Pujol, quan CiU pactava alternativament amb Esquerra i la UCD. "Això és una majoria estrafolària!", clamaven els socialistes. I els responia, a la manera d'Andreotti, Macià Alavedra: "Hi ha una cosa pitjor que una majoria estrafolària, i és una minoria estrafolària".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT