CanesAdaptació del bestseller italià Mal de pedres (Empúries, 2006), de Milena Agus, Mal de pierres trasllada a la Provença rural dels anys 50 la història d’una jove aficionada a les arts (Marion Cotillard) que després d’un fracàs amorós cau en una profunda depressió. Per posar remei al mal d’amors de la noia, la mare la casa amb un exiliat català (Àlex Brendemühl), una solució que la protagonista accepta resignada per no acabar en un manicomi i que permet que, en una estada en un balneari per tractar-se de pedres al ronyó, conegui un atractiu tinent ferit a la Guerra d’Indoxina (Louis Garrel). La francesa Nicole Garcia filma amb certa fredor els patiments de Cotillard i l’estoïcisme de Brendemühl, contingut i subtil en una composició que ha de fer molts equilibris interpretatius per exigències del guió. Al seu costat, Cotillard ofereix el recital interpretatiu esperable en una actriu que ha nascut per al melodrama, mentre que Garrel llueix la seva efígie i poca cosa més. Tot plegat se segueix amb cert interès però perd tot el sentit amb un gir final masclista i rocambolesc que reescriu el personatge de Cotillard: passa de ser la dona-que-estima-massa-els-homes del melodrama clàssic a una malalta mental que es cura gràcies al fet de tenir un bon marit.
