Publicitat
Publicitat

EQUIPAMENTS CULTURALS

La nova cinemateca aprova l'assaig general amb públic de la jornada de portes obertes

Ara és l'hora, Filmoteca!

Últimament l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, té molts seguidors , en el sentit més literal de la paraula. Són persones que van allà on està anunciada la seva presència. Ahir, a l'hora del vermut, i mentre alguns carrers de la ciutat acollien la manifestació contra la reforma laboral, un grup de treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) feien via cap a la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. No hi van anar per gaudir de la jornada de portes obertes del centre, sinó per escridassar l'alcalde mentre inaugurava la reforma de la plaça Salvador Seguí.

La cridòria dels treballadors de TMB, que protestaven per les retallades previstes per l'empresa, va servir per agilitzar els parlaments de Trias i del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Tot va anar molt ràpid, però l'alcalde, que amb prou feines se'l sentia, va tenir temps de subratllar la importància de comptar amb una infraestructura cultural potent, especialment en un lloc com el Raval, i d'explicar que cal treballar per trobar "espais de trobada" com la nova plaça. També va dir que aposta per "cuidar" els veïns, no per "expulsar-los" del barri.

Un veí que es mirava l'alcalde amb escepticisme va comentar: "És molt possible que les putes acabin ocupant la Filmoteca". Uns altres mostraven pancartes contra l'especulació. Alguns balcons del carrer Robador recordaven que volen un "barri digne". Un home solitari es passejava amb un cartell: "Una altra Filmoteca és possible, amb una arquitectura més adient i amb menys euros". A tot això, la vida continuava a les quatre cantonades dels carrers Sant Pau i Sant Ramon, a la Comunidad Cristiana El Chiringuito de Dios i a les terrasses dels bars.

Acabats els parlaments, els seguidors de l'alcalde van marxar. El so de l'escridassada va donar pas al de la gralla dels Castellers de Barcelona i al dels músics de la Raval's Band, que van entretenir la gent que feia cua a la plaça per entrar a la nova cinemateca catalana.

Un cop a dins, el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, atenia els visitants. Se'l veia relativament tranquil, potser reconfortat davant la certesa que ara és l'hora de fer la feina perquè el van contractar. Fins i tot feia broma sobre el que havia passat a la plaça uns minuts abans. "L'alcalde els porta, i l'alcalde se'ls emporta", va dir Riambau, mentre ajudava a guiar les persones que no es van voler perdre la jornada de portes obertes. Sense la gent, l'edifici dissenyat per Josep Lluís Mateo no tindria sentit.

Divulgar amb rigor

La feina principal de la Filmoteca, que s'obrirà al públic dimarts, és preservar i difondre el patrimoni cinematogràfic. Això implica també obrir-lo a la ciutadania. Es tracta de combinar el rigor amb la divulgació. En aquest sentit, el primer tast de la nova Filmoteca va ser esperançador. S'hi va projectar una sessió de curtmetratges prou eloqüent: una peça del 1907 de Segundo de Chomón, un pioner del cinema fantàstic; un curt de pur entreteniment de Charles Chaplin del 1915; el documental d'Enrique Gomés sobre Barcelona A través de la ciutat (1942); El port de la meva ciutat (1984) de Jaime Camino, a partir d'un poema de Fernando Pesoa, i Alumbramiento (2002), una petita obra mestra de Víctor Erice. Com a declaració d'intencions, funciona.

També funcionen els espais expositius. En el primer, s'hi exhibeixen de manera molt didàctica tot d'estris de la prehistòria del cinema procedents de la col·lecció de l'industrial Edelmiro de Caralt. El segon espai acull fins al 30 de juny l'exposició Imatges confrontades. La Guerra Civil i el cinema . I la biblioteca, ben equipada i molt funcional, és la cirereta de la nova Filmo.

Més continguts de