La ‘Carmen’ de Bieito torna al Liceu cinc anys després
Barcelona“He cantat Carmen més de 300 vegades”, explica la mezzosoprano francesa Béatrice Uria-Monzon. Per exemple, ho va fer fa cinc anys al Liceu en el muntatge de Calixto Bieito que avui torna al teatre de la Rambla convertit en un clàssic contemporani. Seran sis funcions, fins al 2 de maig, en què Uria-Monzon estarà acompanyada pel tenor austríac Nikolai Schukoff (Don José) i el baríton italià Massimo Cavalletti (Escamillo), amb la Simfònica del Liceu sota la direcció del letó Ainars Rubikis, que debuta a l’òpera barcelonina.
Els tres cantants coincideixen a destacar el poder de la posada en escena creada per Bieito en aquesta òpera de Bizet. “Està molt centrada en els personatges. L’escenari està molt buit i l’espectacle és la nostra energia”, diu Cavalletti, que reconeix que ha “italianitzat” el torero però posant l’èmfasi en la força d’un personatge l’aparició del qual provoca la mateixa reacció que es produiria si “Messi aparegués a la Rambla”. “És l’estrella del moment”, diu Cavalletti.
Segons Uria-Monzon, Bieito aconsegueix posar l’accent en la força de la tragèdia, deixant de banda el folklorisme. “En aquesta Carmen tothom té molta força, fins i tot el cor, i hi ha molta violència. És un drama, una història horrible, i el Calixto ho ha sabut explicar”, diu la mezzosoprano sobre una direcció d’escena que va ambientar l’òpera a la frontera entre el Marroc i Ceuta als anys 70 del segle XX, i en un context social amarat pel racisme i la violència de gènere.
Tanmateix, Uria-Monzon recorda que no es tracta d’una producció “escandalosa”. I Schukoff hi està d’acord. “Sóc austríac, canto molt en països germànics i he fet moltes produccions arriscades. La gran pregunta no és si una posada en escena és moderna o tradicional, sinó si és veritat, si està ben feta. El que no m’agrada d’alguns directors d’escena és que a vegades fan servir les posades en escena per suplir un tractament psiquiàtric”, afegeix el tenor austríac.
