Catalunya dedica el 2015 a Neus Català, l'última supervivent de Ravensbrück
Mercè Arànega donarà vida a Neus Català a l'obra 'Un cel de plom', escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró, que s'estrenarà al Festival Grec de Barcelona
BarcelonaCatalunya dedica el 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück. Al programa d'actes hi destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's al Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català a l'obra 'Un cel de plom', escrita per Carme Martí i que Josep Maria Miró dirigirà i estrenarà al Festival Grec de Barcelona.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat avui aquest programa per celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista". "Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazi, un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial", ha afegit la consellera.
En total, vint institucions i entitats catalanes organitzaran activitats -diverses d'elles ja han tingut lloc i altres encara no tenen data concreta de realització-. La presència de Neus Català, però, no està assegurada en cap acte, ja que, segons Gatell, "depèn de com es trobi", però el que és cert és que "ella voldria que aquestes activitats serveixin per preservar la memòria històrica i la trajectòria de les dones que van patir la deportació".
Entre els actes programats, destaca el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat el passat 9 de març, l'espai dedicat a Neus Català a l'Ajuntament dels Guiamets (Priorat), on va néixer, o el lliurament de la Medalla Centenària per part del president de la Generalitat, Artur Mas. Durant l'any també hi haurà exposicions al Museu d'Història de Catalunya, actes en biblioteques i a l'Amical de Ravensbrück, exposicions fotogràfiques, homenatges, projeccions de documentals i la Fundació Pere Ardiaca lliurarà a Català el carnet número u de Comunistes de Catalunya, entre d'altres.
També es preveu celebrar un reconeixement a la figura de Neus Català el pròxim 19 d'abril en l'acte oficial del 70 aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini, que se celebrarà a Ravensbrück (Alemanya).
Una combatent per la llibertat
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat, el 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i dos anys més tard va travessar la frontera amb 182 nens orfes al seu càrrec.
Un cop a França, va col·laborar amb la Resistència però el 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges i el 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp situat a 90 quilòmetres de Berlín.
El camp de Ravensbrück era conegut com el camp de les dones perquè entre 1939 i 1945 van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents, més de 92.000 dels quals van morir.
Va ser alliberada del camp per l'Exèrcit Roig el 8 de maig del 1945 i des del 1965, cada cinc anys, visita el camp per retre homenatge a les dones que van morir a Ravensbrück.
