Josep Massot: "La defensa de la llengua i la cultura catalanes continua vigent"
La situació del català, la vigència de Montserrat i la tasca editorial de l'abadia centren l'entrevista al premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2012 a 'Els matins', de TV3
BarcelonaAriadna Oltra ha entrevistat el pare de Montserrat Josep Massot, historiador, filòleg i editor, a 'Els matins', de TV3, amb motiu de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Massot ha parlat de la situació del català, de la vigència de l'abadia de Montserrat i de la seva tasca editorial.
"És un bon moment per al català" a nivell literari, ha dit el pare Massot."Aquests darrers anys la universitat ha canviat molt. Nosaltres teníem professors magnífics, però quedaven residus franquistes. El català no es podia fer servir, ni molt ni poc. Ara hi ha moltes persones que el parlen. Hi ha una diferència enorme. Ara també hi ha una gran quantitat de novel·listes i assagistes que escriuen en català i n'estan convençuts".
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
"Montserrat és l'editorial més antiga del món, hem editat de manera interrompuda –com Oxford i Cambridge– textos religiosos en llatí. Al segle XX hem publicat llibres sobre la cultura catalana i fonamentalment textos religiosos. Als anys 50 i 60, com que la cultura catalana estava perseguida, de Montserrat van sortir 'Cavall Fort' i 'Serra d'Or'. A partir d'aquí, l'editorial es va modernitzar i es va posar al dia. Vam començar a publicar llibres sobre la llengua, la història i la cultura catalanes, i llibres infantils. Ara com ara publiquem entre 150 i 175 llibres l'any. També publiquem llibres sobre ioga i budisme. Som una editorial molt oberta i no hem tingut mai cap censura, només la de Madrid, fins poc després de la mort de Franco". El cas més sonat de censura franquista va ser, ha recordat el pare Massot, "un recull d'oracions i poesies amb un punt religiós. El vam imprimir i ens va arribar una nota de Madrid que demanava que eliminéssim unes pàgines, però al final va passar", ha recordat.
"De 'La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps', que es va presentar a París, ens van dir que 'se desaconseja su publicación', és a dir, que si publicaves, te la carregaves". Però just en aquell moment va morir Franco i, "com que no hi havia cap jutge que s'ho mirés", finalment la publicació es va poder editar, ha explicat Massot.
La vigència de Montserrat
Montserrat continua tenint la mateixa vigència 30 anys després? "Ja no hem d'acollir refugiats que fugen de la policia, ni hem de deixar sales per a la creació de partits polítics, de dretes, de centre o d'esquerra, però Montserrat manté el compromís amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes amb l'intent de buscar una expressió religiosa d'acord amb el nostre temps. La defensa de la llengua i la cultura catalanes continua vigent", diu Massot. "Sempre dic que som catalans, i també internacionals", hi afegit, i també ha dit que a Montserrat ha tingut l'oportunitat de relacionar-se amb "persones de tota mena i de totes les religions".
