Publicitat
Publicitat

Retorn als orígens de la Casa Vicens

La primera obra important d’Antoni Gaudí rebrà com a museu 150.000 persones a l’any amb un model de visites no massificades

Les fotografies, els documentals i els festivals d’arquitectura com el 48 Open House són les principals oportunitats que té el gran públic per conèixer edificis emblemàtics històrics privats. Però les imatges són tramposes. La vida que transcorre entre les parets d’una casa i les conseqüències que té en l’arquitectura no hi apareixen. Són molt pocs els que han pogut recórrer l’interior de la Casa Vicens, la primera obra d’envergadura d’Antoni Gaudí: va estar habitada fins que el banc andorrà Mora Banc la va adquirir el 2014 a través d’una societat filial, Amura Capital, per convertir-la en una casa-museu. Obrirà les portes el 2017 i del projecte de restauració, obra del despatx d’arquitectes format per José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres i també per l’arquitecte David García, es pot dir que és una operació quirúrgica de precisió per tornar a donar valor a l’estat original de la casa. La museologia va a càrrec de l’historiador de l’art i museòleg Jordi Falgàs, conegut pel seu treball a la Casa Masó.

La Casa Vicens és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i Monument Històric Artístic d’Interès Nacional. Per la decoració de l’exterior, de maó i ceràmica, i la noblesa dels interiors recorda un joier. I amb la restauració, que té un pressupost de 2,8 milions d’euros, que permetrà que les façanes que van quedar ocultes per les ampliacions tornin a lluir, tornarà a ser un tresor. Amb l’obertura de la Casa Vicens, pràcticament tots els edificis gaudinians de Barcelona seran accessibles al públic. Pel que fa als que van ser habitatges, es poden visitar La Pedrera i la Casa Batlló. Només estan tancats la Casa Calvet i el convent de les Teresianes.

“El nostre model d’explotació va cap a la no massificació, per tant, la mitjana de visitants que esperem tenir a l’any és de prop d’uns 150.000, i d’aquí deu anys, quan el projecte hagi arribat a la velocitat de creuer, podríem arribar als 300.000”, diu Mercedes Mora, la directora executiva de la Casa Vicens. Pel que fa a la data d’obertura, està prevista per als últims mesos del 2016 o els primers del 2017. “Un cop hagin acabat les obres és interessant fer un mes de rodatge pel tipus d’equipament que és”, afegeix la directora.

Tornar a elements emblemàtics

La construcció de la Casa Vicens va durar cinc anys, per motius de finançament. Les modificacions de l’obra original es van succeir al llarg de quatre dècades, des que Joan Baptista Serra la va ampliar als anys 20 fins als afegits il·legals que es van fer a mitjans dels anys 60.

Una de les actuacions més controvertides que s’eliminaran és la d’un dormitori que es va afegir a la banda nord a mitjans dels anys 30. A més d’invasiu respecte al conjunt, convertia el fumador de l’habitatge, un els espais més emblemàtics de la Casa Vicens, en un lloc de pas, ja que on hi havia una finestra s’hi va fer la porta d’aquesta nova habitació. L’ampliació de Joan Baptista Serra també va suposar un canvi d’ús a la casa: de ser un habitatge unifamiliar hi passen a viure tres famílies. Això va comportar que s’enderroqués l’escala principal que havia dissenyat Gaudí. Els arquitectes han dissenyat una nova escala que té el mateix recorregut i que estarà ubicada, juntament amb un ascensor, al pati interior que es va obrir per fer passar els elements de ventilació.

Amb la recuperació dels elements originals de l’obra de Gaudí -els paviments, els sostres, els murs i la fusteria-, també serà possible recuperar un costum molt particular relacionat amb l’edifici: la missa en honor de Santa Rita i la benedicció de flors que se solia celebrar el 22 de maig. La imatge de la santa que es conserva podrà ser convenientment exposada en un nova fornícula.

La Casa Vicens també recuperarà un altre element emblemàtic: la terrassa que hi havia a la façana sud-oest, que va ser destruïda per construir-hi una galeria. Es recuperaran els bancs, els porticons i la font original. El recorregut museogràfic arrencarà a la coberta. El badalot de la nova l’escala i l’ascensor no seran visibles des del carrer. La visita seguirà a la segona planta, que recuperarà l’aspecte de galeria porxada que tenia, ja que era una zona de servei. En aquest espai s’hi ubicaran les sales d’exposició permanent. Els espais de l’ampliació de Joan Baptista Serra es convertiran en sales d’exposicions temporals que podrien acollir mostres d’art contemporani.

Més continguts de