BarcelonaEls Sonderkommando van ser un grup de jueus forçats a assistir els soldats nazi en les tasques d’extermini del camp d’Auschwitz. Tenien algun petit privilegi i es movien en llibertat pel camp, però cada tres mesos eren assassinats i substituïts per evitar que hi hagués testimonis del genocidi. Al voltant d’un membre dels Sonderkommando gira Son of Saul, un descens a l’infern de l’Holocaust que va deixar bocabadada la premsa acreditada al festival i que es presenta com la primera candidatura a la Palma d’Or seriosa d’aquest any.
Com si fos una versió terrorífica de La vida és bella, el film segueix el protagonista en el seu deliri impossible -enterrar el fill d’acord amb el ritual jueu- enmig d’un escenari d’horror que el debutant Lázló Nemes (exajudant de direcció de Béla Tarr) s’assegura de no enfocar mai directament, enganxant la càmera al personatge principal i situant la tragèdia als marges desenfocats de la pantalla. Una solució del dilema ètic que planteja la representació de l’Holocaust que, tanmateix, no escatima impacte i brutalitat. El resultat es viu com un viatge extrem al territori de la follia, tocat per una poesia i un rigor estètic que donen sentit a l’experiència.
També en competició, el grec Yorgos Lanthimos va demostrar que el fet de tenir un repartiment internacional no ha diluït la causticitat del seu discurs sobre les convencions socials. The lobster és una faula futurista ambientada en un món on el pitjor crim és estar solter. Si t’abandona la teva parella, com li passa a Colin Farrell al començament, ingresses en un hotel especial per a solters. I si abans de 45 dies no es troba parella, el solter és transformat en l’animal que ell vulgui. L’humor negríssim funciona a la primera part del film, però quan Lanthimos gira la truita i converteix la pel·lícula en una història d’amor l’interès s’esvaeix a poc a poc.
