El Concurs Maria Canals aplega 88 pianistes d’arreu del món

BarcelonaJa són aquí. Els pianos s’escampen per Barcelona. Tot està a punt per a una nova edició, la 61a, del Concurs Internacional de Música Maria Canals. Aquest divendres hi haurà una marató pianística a la plaça Reial. Dissabte també s'havien d'instal·lar deu pianos de cua al passeig de Gràcia a disposició de qui els vulgui tocar –l'acció, però, es farà dissabte 21 de març perquè les previsions meteorològiques apunten que plourà– i un a l’intercanviador del metro de Diagonal. Seran els actes previs a les proves del concurs, obertes al públic, que començaran diumenge al Palau de la Música i que culminaran el 25 de març amb la gran final.

Una de les novetats d’aquesta edició és la participació de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), que s’estrena en el concurs substituint la Simfònica del Vallès en la prova final. “És coherent que l’orquestra sigui la JONC perquè al concurs treballem per promocionar i donar oportunitats als joves músics”, explica el gerent del Maria Canals, Jordi Vivancos. En aquesta edició, 82 pianistes de 22 nacionalitats es disputaran el primer premi, valorat en 15.000 euros. El Japó i Corea de Sud són els països amb més concursants: 21 i 18 pianistes, respectivament. També hi ha dos catalans.

Com és habitual, el Maria Canals manté ben actius dos vessants: la part estrictament competitiva, centrada en la promoció d’intèrprets joves, i les activitats divulgatives, tant al carrer com als centres educatius, i obertes a la participació ciutadana. En tots dos àmbits preval, segons Vivancos, la “reivindicació de la pràctica musical” i aportar “un valor afegit a la societat”. Tot plegat, amb un pressupost de 350.000 euros, dels quals 120.000 provenen de les administracions públiques. Una part destacada de les despeses, 70.000 euros, es destinen als premis.

Un llibre sobre Maria Canals

Per tancar la commemoració del centenari del naixement de Maria Canals, el concurs i l’Ajuntament de Barcelona han editat el llibre Maria Canals i Barcelona, escrit per la periodista Ana María Dávila, que va començar la seva investigació abans de la mort de la pianista l’any 2010. El resultat, estructurat en quatre capítols i amb fotografies fins ara inèdites, és alhora una biografia i una reivindicació de la Maria Canals pianista i docent.

“La seva trajectòria com a intèrpret és la menys coneguda, però sempre va estar molt interessada en la música del seu temps, i va ser la primera a tocar una obra de Xavier Montsalvatge al Palau de la Música”, recorda Dávila, que també destaca “la modernitat de la seva metodologia pedagògica”. “Ella insistia que els alumnes havien de tenir referències exteriors, i per això va fer el concurs amb vocació internacional. El seu desig era que el concurs ajudés els joves amb talent i que també portés el nom de Barcelona al món”, explica l’autora.

El treball de Dávila també ha servit per rescatar material documental de l’arxiu personal de la pianista, un fons que ha sigut cedit al Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Una part d’aquest material constitueix l’exposició que es pot veure fins a finals d’abril al Foyer del Palau de la Música.