Publicitat
Publicitat

ART

El silenci comunicatiu de Tres omple les sales de la Virreina

La retrospectiva pòstuma de l’artista revela tots els seus vessants creatius

Tres (Barcelona, 1956 - Premià de Dalt, 2016) potser va ser massa avançat i polièdric per encaixar en el món artístic local: de manera orgànica va exercir de músic, investigador sonor, artista plàstic, videoartista i performer. Malauradament, la magnitud de la seva producció no ha arribat al gran públic fins després de la seva mort prematura, amb l’exposició de la Virreina Tres. Blackout, comissionada pel director del centre, Valentín Roma. El títol de la mostra fa referència a les apagades d’edificis que organitzava. La intenció de Roma era organitzar-ne una al centre, però el projecte no es va arribar a concretar. I quan es va posar a treballar en el seu llegat va descobrir la volada que té.

“Tres encarna una manera de ser, estar, viure i fer l’art”, afirma Roma sobre el caràcter genuí de l’artista. Les arrels de la trajectòria de Tres es remunten a l’escena artística barcelonina que arrenca als primers anys 80 i es perllonga fins als Jocs Olímpics, un període que encara està per explorar amb més profunditat. De fet, l’exposició entronca amb l’objectiu de Roma de construir el relat d’artistes que encara no en tenen. “Espero que a partir d’ara Tres sigui col·locat en les genealogies que li corresponen. No sé si tenim tants artistes en el context espanyol i català que tinguin el seu univers de referències”, explica el director.

L’any 1983 Tres formava part del grup d’avantguarda Klamm, i el 1985 la seva trajectòria va fer un gir radical després de participar en un esdeveniment artístic que va considerar una “farsa”: “Aquesta circumstància em va obligar a replantejar la meva relació amb l’art en termes dràstics, i vaig arribar a la conclusió de no abordar-lo de nou, a menys que la temàtica fos el silenci, o bé el buit”, es pot llegir en unes declaracions de l’artista incloses dins l’exposició. Les investigacions sobre el silenci, que estaven sustentades en referents com John Cage i Susan Sontag, van esclatar l’any 2009, quan el va trencar disparant un tret durant una performance a la galeria Carles Taché.

“En aquell moment Tres creia que hi havia silencis que podien ser molt tòxics”, recorda Martina Millà, la directora de projectes de la Fundació Joan Miró, on Tres va comissionar dos cicles d’exposicions de l’Espai 13 els anys 2010 i el 2011. Abans d’aquesta col·laboració, s’havien conegut a través de l’artista Evru, que va nomenar l’artista “ministre del so” del seu estat particular, i també van fer un disc plegats.

Molts dels referents de Tres són literaris. Dins l’exposició es poden veure retrats tunejats d’escriptors com Cocteau, Kafka, Conrad i Artaud, i també van formar part del seu univers William S. Borroughs, Samuel Beckett i Stéphane Mallarmé. “Tres era un home molt culte, anava a la seva i tenia molt clar per on volia portar la seva música i la seva investigació sobre el silenci. Fins al final li va costar molt trobar complicitats i persones que li donessin suport -lamenta Millà-. Va trucar a moltes portes i tothom se’l treia una mica de sobre”.

Entre les peces més emblemàtiques de la mostra hi ha el vídeo del recital silenciós Kakua i Kàntor, concert silenciós per a cor i mar de mercuri, realitzat el 2006, però també peces d’urgència política, com les pancartes amb què denunciava el soroll dels helicòpters de la policia que sobrevolaven la ciutat l’any 2004 i un petit sabotatge del mercat de l’art, una sèrie de “boles de silenci blanc” que va amagar al recinte de la fira Arco el 2007. Tot i que se’l pot veure com un artista solitari que també va beure d’altres creadors com James Lee Byars i Joseph Beuys, Carles Taché l’associa a altres artistes catalans. “Era un poeta. És difícil catalogar els artistes, però posaria Tres dins la categoria dels artistes poetes on també hi ha Joan Brossa, Perejaume, Jordi Colomer i Carlos Pazos”, afirma el galerista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT