ENVIADA ESPECIAL A ATENESEls polítics grecs saben que no poden perdre el temps. Els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok, els dos partit que van avalar les condicions del rescat de Grècia i que han obtingut prou suport a les urnes per governar, coincidien ahir que el país necessita un executiu ràpidament. Els dos partits del centre estan d'acord a formar govern i, resolts els serrells de les negociacions, a Grècia es dóna per fet que l'acord es formalitzarà avui.
Andonis Samaràs, líder de Nova Democràcia, i Evànguelos Venizelos, cap de files del Pasok, s'havien llevat amb tots els diaris, conservadors i progressistes, clamant per acabar amb la inestabilitat política. "Govern immediat" ( Ta Nea ), "El país respira amb el resultat" (Kathimerini ), "Mandat popular per formar govern" ( Ethnos ), "Mandat a Samaràs per un govern de salvació nacional" ( Vravini ).
Amb els 50 escons extres que la llei electoral grega atorga al partit més votat, Nova Democràcia va obtenir diumenge 129 diputats (29,6% dels vots). Sumats als 33 del Pasok (12,27%), tenen majoria absoluta en un Parlament de 300 membres. "Intentaré formar un govern de salvació nacional amb els partits que creuen en l'euro i en l'orientació europea de Grècia", va declarar Samaràs en rebre l'encàrrec del president de formar govern. "Hi ha d'haver acord com a molt tard dimarts [avui] a la nit", replicava Venizelos després de reunir-se amb el líder conservador.
Samaràs va reiterar el seu compromís amb l'austeritat i les condicions de la troica , però també va afirmar que cal renegociar alguns termes, una porta que Berlín va obrir ahir. A primera hora, abans que comencessin les negociacions, el ministre d'exteriors alemany, Guido Westerwelle, va declarar que Grècia pot tenir "més temps" per implementar els acords del pla de rescat, però que les condicions "són innegociables".
Més retallades
El temps és clau per a Atenes: des del maig la troica exigeix una retallada addicional d'11.300 milions d'euros en el pressupost nacional per complir amb els compromisos de l'austeritat. El govern ha alertat que el 20 de juliol no podrà pagar nòmines ni pensions si no rep el pròxim tram de crèdits.
Tot apunta, doncs, que els "serrells" responen més a maniobres d'imatge política que a una voluntat real d'estripar les cartes, com va passar després de les eleccions del 6 de maig. Venizelos va tornar a insistir que volia l'esquerra antiausteritat de Syriza (26,81% de vots, 71 diputats) al govern d'unitat. El seu líder, Alexis Tsipras, va deixar clar des del primer minut que ni entrarà al govern ni embolicarà la troca participant en les negociacions, com va fer després del 6 de maig. La millor opció per als antiausteritat és quedar-se a l'oposició i pressionar el govern per no decebre les expectatives. "No podeu escollir el camí fàcil d'estar a l'oposició i esperar que el govern caigui o, més aviat, el camí de crear les condicions per fer caure el govern i amb ell el país", denunciava el cap de files del Pasok.
Pels analistes, el joc no va més enllà de la maniobra política: "Venizelos diu que vol Syriza a la taula només per posar-los en evidència i després dir que els van oferir un lloc i no el van acceptar, però no crec que això sigui una condició per formar govern", apuntava Mikhalis Spourdalakis, professor de ciència política de la Universitat d'Atenes.
El dubte està ara en l'amplitud de la coalició de govern. Nova Democràcia i el Pasok van convidar Esquerra Democràtica -un partit escindit de Syriza el 2010 i al qual s'han sumat sectors d'esquerra del Pasok- a afegir els seus 17 diputats a l'acord. El seu líder, Fotis Kouvelis, que formava part del front antiausteritat però defensava la continuïtat de Grècia dins l'eurozona, va presentar una llista amb set condicions. La seva incorporació seria un aval d'esquerra que no té un suport electoral prou clar enmig de la crisi social i política del país, i davant d'una Syriza disposada a tot per fer caure el nou executiu i consolidar-se com a única alternativa.
"Si tornen a imposar mesures d'austeritat sortirem altra vegada al carrer i aquest govern no aguantarà ni dues setmanes", deia Helena Spalis, estudiant de periodisme, en un descans a la porta de la biblioteca on preparava els exàmens finals. "Syriza no ha guanyat, però el seu resultat ha sigut històric: s'equivoquen els que pensen que estem fora de joc".
Fi de la paràlisi política
Si avui es confirma la formació del govern s'haurà acabat, almenys per ara, la paràlisi política que viu el país des de fa dos mesos, amb dues eleccions en 40 dies. De fet, els grecs fa sis mesos que no tenen un govern electe, després del parèntesi de l'executiu tecnocràtic de Lukàs Papadimos. "Que es posin d'acord d'una vegada i ens deixin viure tranquils!", reclamava el Dimitris, un funcionari de 42 anys que no va voler dir el cognom: "Només espero que no em tornin a rebaixar el sou, perquè ja me l'han retallat un 40% i no sé com pagar la hipoteca".
Del resultat electoral se'n desprenen tres lliçons que la classe política grega (i Europa) no poden oblidar: el col·lapse de la socialdemocràcia, l'auge dels neonazis (6,9%) i una abstenció que arriba a nivells rècord (37%), en un país, on fins fa molt poc el vot era obligatori i que va recuperar la democràcia el 1974, després de set anys de la dictadura de la Junta.
