Publicitat
Publicitat

OFEC FINANCER LA NEGOCIACIÓ

Montoro va aconseguir enterrar el projecte dels hispanobons i propiciar els rescats autonòmics

Així es va gestar el rescat de Catalunya

El govern d'Artur Mas només feia un mes que estava en marxa quan el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va explicar als seus companys de gabinet quina seria la situació catalana per als anys 2011 i 2012. "Ens va dir que estaríem exactament com estem ara", rememora un alt càrrec de la Generalitat. El que no es podia arribar a imaginar Mas-Colell és que, dos anys després de les seves prediccions -per més fosques que fossin-, es veuria obligat a demanar el rescat a l'Estat a causa de la falta de liquiditat per fer front als venciments de deute. Exactament són 5.755 milions d'euros els que ha de pagar la Generalitat per aquest concepte a la tardor, principalment a causa del venciment d'una de les emissions de bons patriòtics.

La idea d'un rescat segurament no entrava en els plans de la Generalitat tan aviat, però ja feia molt de temps que Mas-Colell sabia que els mercats estan tancats per a Catalunya, que no té manera de finançar-se, i per això ha espremut fins al límit l'opció dels bons patriòtics. Veient el creixent ofec financer, l'agost passat el conseller va llançar la proposta de crear un deute comú, que va batejar com a hispanobons per la seva semblança amb els eurobons que Espanya reclama a Brussel·les.

Poques vegades la proposta d'un conseller de la Generalitat havia tingut tant èxit. D'ençà que va néixer la idea, la resta de comunitats s'hi van apuntar i fins i tot el govern de Mariano Rajoy la va avalar. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va afirmar al març que els hispanobons "podrien ser una realitat a l'estiu". Però al mateix executiu espanyol hi havia una persona completament oposada als hispanobons. Era Cristóbal Montoro, que, com a ministre d'Hisenda, és qui tenia l'última paraula sobre la qüestió. "No es pot compartir el risc d'una comunitat autònoma amb el conjunt d'Espanya", va dir al maig. Al final, Montoro va guanyar aquesta batalla i els hispanobons no han vist la llum.

En canvi, el ministre d'Hisenda es va inventar una mena de fons de rescat a l'espanyola, que va batejar com a Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). L'objectiu és el mateix que el dels hispanobons -finançar les autonomies que ho necessitin-, però les condicions per accedir a aquests diners són molt més dures i poden desembocar en la intervenció d'una comunitat determinada. El FLA "sembla que estigui fet expressament per a nosaltres", va considerar el conseller, segons fonts del seu equip. "Les condicions haurien estat diferents si s'haguessin creat els hispanobons", admeten des del departament d'Economia.

La llavor de la intervenció

L'Estat té potestat per intervenir la Generalitat d'ençà que es va aprovar la llei d'estabilitat pressupostària, a l'abril, amb el suport del PP, UPyD i, paradoxalment, CiU. Mas-Colell sempre ha estat partidari de les receptes alemanyes i veu amb bons ulls l'austeritat que consagra la llei d'estabilitat. Però a la mateixa llei s'hi inclou que l'Estat pugui fer "actuacions de control" a les administracions que rebin diners del FLA amb l'objectiu de "garantir" el retorn dels diners prestats.

Aquest any la Generalitat ja va accedir a fons estatals per fer front als venciments financers i als pagaments a proveïdors. Però això va ser al febrer i al març, respectivament. Just abans que s'aprovés la llei d'estabilitat pressupostària.

La decisió de la Generalitat d'acollir-se al FLA es va prendre divendres de la setmana passada, com va avançar l'ARA. "No hi havia cap altra sortida", assegura un alt càrrec. Però no va ser fins dimarts, quatre dies després, que Mas-Colell va confirmar-ho a la BBC. "No podem acudir a cap altre banc que no sigui l'Estat", va lamentar el conseller. Durant tot el cap de setmana el Govern va negar que s'hi acolliria, i fins i tot el mateix dimarts (el dia de l'entrevista de Mas-Colell a la BBC) el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va assegurar que la decisió definitiva "encara no estava presa". Aquesta política de comunicació va fer que alguns alts càrrecs del Govern es posessin en contacte amb Homs perquè els expliqués si, finalment, s'acollirien al rescat. "Ens ho va confirmar en privat", assegura un dels que li va trucar.

Demanar ajuda al FLA implica la tutela del ministeri d'Hisenda, a qui Catalunya haurà d'enviar mensualment informació detallada de la seva tresoreria i del grau de compliment del pla d'ajust.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT