Publicitat
Publicitat

Camuflatge urbà per caçar el lladre en temporada alta

Així lluiten els mossos de paisà contra els carteristes habituals en zones comercials

Acaben d’enllestir les bosses, es col·loquen els mòbils amb el mans lliures i s’empastifen amb crema solar. Els esperen unes quantes hores caminant, a ritme del turista, en una ciutat que a finals de juny sembla un forn. Duen vambes perquè sovint acaben fent més de quinze quilòmetres a peu en una jornada, faci el temps que faci. Són fures, membres del grup de delinqüència urbana dels Mossos d’Esquadra de l’Eixample de Barcelona, i van de paisà: pantalons curts, ulleres de sol, samarretes de màniga curta i de tirants... No semblen policies, i no ho han de semblar, perquè surten a caçar carteristes.

Abans de deixar la comissaria de la plaça d’Espanya es reuneixen i s’expliquen les novetats del dia. Al matí hi ha hagut un robatori en un hotel al carrer Llançà i s’han detingut dos carteristes a la vora de la Sagrada Família. Ho parlen en un despatx arrebossat de desenes de fotografies de fitxes policials: són els habituals, molts acumulen desenes d’antecedents. Els agents de paisà surten cap a les onze del matí en grups de dos o de tres i es reparteixen per les principals zones comercials. Cobreixen especialment tot l’horari de les botigues, que és quan hi ha més gent pel carrer.

El sergent i un dels agents agafen un cotxe i comencen passant davant d’un locutori al carrer de l’Abat Safont. Surten de la frontera de l’Eixample, és al Raval, però els carteristes no actuen limitats a un sol districte, i els fures tampoc ho fan. Quan passen per davant del local alenteixen la marxa i, des de dins, un home els mira amb desconfiança. Però és a fora que els reconeixen. Tres homes d’entre uns trenta i cinquanta anys seuen junts a la vorera del davant, compartint una cervesa de litre, i el del mig saluda els policies de paisà, a l’estil militar. Els coneix de sobres. “Aquests són de l’ underpaper ”, deixa anar el sergent. Es refereix al mètode d’acostar-se a algú que és a la terrassa d’un bar, amb el telèfon mòbil damunt la taula, amb un mapa o un paper amb qualsevol cosa escrita, distreure les víctimes demanant diners o una direcció, i robar el mòbil mentre en tapen la visió amb el mapa o el paper.

Acumular fins a 31 detencions

Els dos mossos baixen del cotxe, demanen la documentació als tres homes i miren què duen a les bosses i a les butxaques. No porten cap objecte que sembli robat, però un duu un paper amb 20 lletres en majúscules, que aparentment no formen cap paraula, i que segons l’agent podria servir per robar d’aquesta manera. El que havia fet la salutació marcial té un expedient amb 31 detencions. Comproven les dades de tots tres en una PDA i els deixen tranquils, no tenen res pendent.

Les identificacions com aquesta són informació que després es comparteix i s’analitza a fons. Però no solen servir per arrestar ningú: la majoria de detencions de lladres es fan in fraganti. És més fàcil, explica l’agent, perquè quan algú roba un turista, encara que s’enxampi el lladre, després cal convèncer el turista perquè declari als jutjats i perdi com a mínim mig dia de viatge. Si no, difícilment vindrà per al judici. Però atrapar els lladres fent la feina no és fàcil. “Ells saben quin és el joc, que quan els veus no els pararàs d’entrada perquè els vols agafar in fraganti, i per això s’aturen de cop, van despistant, giren i canvien de sentit... intenten detectar si algú els segueix”, explica l’agent mentre patrulla per una vorera del passeig de Gràcia i està en contacte amb el sergent, que és a l’altra.

L’agent assenyala un grup de turistes que semblen japoneses. “Els asiàtics són com zebres coixes en una selva -diu-, són les preses més fàcils, van molt despistats i al seu país no estan acostumats a aquesta mena de delictes”, afegeix. Alguna vegada han seguit el que sembla una víctima perfecta, per veure si algun lladre pica l’esquer, però normalment opten per controlar els sospitosos o detectar vells coneguts.

Falsos turistes

Els dos policies són capaços de reconèixer els habituals, però també les actituds vigilants en falsos turistes amb motxilles mig buides. A la plaça de Catalunya detecta una coneguda, però ella se n’adona i se li acosta excusant-se: “Ja m’han aturat abans -diu-, no estic fent res”. Es diu Ivana, té 35 anys -tot i que n’aparenta més- i ella mateixa reconeix que en fa quinze que es dedica a robar. Acumula quinze antecedents i dues ordres d’allunyament del metro de mig any, perquè l’han enganxada sovint robant allà. Duu un mapa, tot i que es coneix prou bé la ciutat. “Abans era més fàcil, cada vegada en saben més -explica assenyalant els turistes-, ara es posen la motxilla a la panxa o només hi duen l’entrepà”.

El policia comprova que no tingui res pendent i la deixa marxar amb cara de cansada. Després, un home d’uns cinquanta anys que ho ha sentit tot diu al policia amb un espanyol macarrònic: “Soc com tu, carabinieri -de la policia italiana-, i anava amb unes altres dones, les he vist per allà”. Assenyala el capdamunt de la Rambla.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT