Publicitat
Publicitat

El 48% dels jugadors de les set seleccions classificades als Jocs són catalans

Catalunya lidera els esports d'equip de la delegació espanyola

Aquesta nova cita olímpica que comença avui a Londres ens oferirà un intens i apassionant duel entre els Estats Units i la Xina per encapçalar el medaller, un duel que fins i tot podria acabar amb els uns com a guanyadors en nombre de medalles i els altres com a guanyadors en nombre de medalles d'or. A distància, Rússia es perfila com el tercer en discòrdia i, la Gran Bretanya, amb el plus afegit que suposa ser l'amfitriona, no només aspira a assolir el quart lloc sinó també a obtenir el millor resultat de sempre.

L'objectiu de l'esport espanyol

Amb una delegació molt semblant, pel que fa a nombre, a la que va competir a Pequín, tret de petits matisos en alguns esports, l'equip olímpic espanyol va a Londres amb l'objectiu d'igualar com a mínim les 18 medalles aconseguides a la capital xinesa. Només una formidable actuació, li permetria superar el sostre de les 22 medalles de Barcelona 92. Qualsevol resultat que estigui per sota de les 16, en canvi, suposaria un pas enrere considerable per al COE.

Els esports d'equip amb set seleccions espanyoles classificades, una xifra només superada pels Estats Units i pels amfitrions -que no han de classificar-se-, són una de les més sòlides opcions a sumar en el medaller espanyol, sobretot pel que fa al bàsquet, el futbol i l'handbol. Més complicat, però no impossible, ho tenen el waterpolo masculí i femení, l'hoquei herba masculí i l'handbol femení.

A nivell individual, les opcions de medalla més clares se centren en el taekwondo, la vela, el tir, el piragüisme, la natació sincronitzada i el triatló. Aquests esports, juntament amb els d'equip, haurien d'aportar el gruix de medalles de la delegació espanyola. En un segon grup s'hi inclourien una sèrie d'esports amb possibilitats, en alguns casos notables, com la natació, el tenis, l'atletisme, el judo, el ciclisme, la gimnàstica rítmica i la boxa. En la resta d'esports, com ara el bàdminton, la gimnàstica artística, l'halterofília, l'hípica, el tenis taula, el vòlei platja i la lluita, l'objectiu espanyol serà assolir la millor classificació possible amb el diploma olímpic com a referent.

Com sempre sol passar als Jocs Olímpics, cal parar atenció, ja que hi haurà segurament alguna sorpresa en forma de medalla inesperada, així com més d'una decepció. És la llei de l'esport.

Els catalans, al capdavant

Els 88 esportistes catalans que competiran a Londres suposen un 30% de la delegació del Comitè Olímpic Espanyol amb una important presència en el esports d'equip (48%), que poden contribuir a més d'un èxit en forma de pòdium. A nivell individual, els valors més segurs són el taekwondista Joel Gonzalez i la majoritària presència en l'equip de natació sincronitzada que aspira a repetir la doble medalla de Pequín. Estic convençut que Mireia Belmonte i Erika Villaécija ens poden donar una gran satisfacció, però seria un error pressionar-les amb el cartell de favorites.

El piragüista lleidatà Saül Craviotto no podrà defensar l'or assolit a Pequín en K2-200, però per la seva competitivitat, és un ferm candidat a lluitar per les medalles en la prova del K-1 sobre la mateixa distància, així com el veterà biker empordanès Josep Antón Hermida, a qui mai s'ha de descartar per pujar al podi. De la nova fornada d'olímpics, hi ha bones sensacions amb la marxadora Beatriz Pascual i molta confiança que el doble català de tenis, Marcel Granollers i Marc López, llueixi el seu millor joc a la gespa de Wimbledon. Un cas a part és el de la tarragonina Natalia Rodríguez, que, en condicions normals, seria una de les atletes amb opcions als 1.500 metres. Però sense referències de competició per la seva lesió, el que pugui fer és tota una incògnita.

Si analitzem els resultats dels dos últims Jocs Olímpics, el volum de medalles que aconsegueixin els esportistes catalans hauria de ser directament proporcional a la seva aportació i es mouria en una forquilla d'entre les cinc medalles de Sydney i les nou d'Atenes. A Pequín 2008 n'hi va haver set, i per aquí pot anar la cosa. És la meva sincera i modesta opinió, i si m'equivoco, tant de bo sigui per bé.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT