Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCES PÚBLIQUES

El govern amplia el còmput de la gran tisorada en 8.400 milions i carrega més estalvi a les autonomies

Rajoy preveu ajustos de 100.000 milions des d'ara i fins al 2014

El govern espanyol envia a Brussel·les el seu pla d'ajustos, de 102.149 euros. Amb poques mesures previstes ara creu que estalviarà més. També varia a l'alça les previsions d'estalvi autonòmiques.

La història es repeteix i ja comença a ser habitual. El govern espanyol va tornar ahir a evitar deliberadament explicar després del consell de ministres els nous ajustos que havia acordat a la reunió. No va ser fins a dues hores després quan va donar a conèixer les referències del consell, en què s'explicava que l'executiu de Mariano Rajoy preveu que el conjunt de l'Estat estalviï -amb menys despesa i més ingressos- un total de 102.149 milions d'euros des d'ara i fins al 2014. L'omissió resulta encara més significativa perquè, per primer cop, va ser el mateix Rajoy -i no la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría- qui va comparèixer en roda de premsa per explicar els acords de la trobada i fer balanç dels set mesos com a president. Rajoy, però, no va fer cap menció als ajustos durant l'hora i deu minuts de compareixença.

Les xifres estan incloses en el pla pressupostari per al 2013 i el 2014 que Madrid ha d'enviar a la Comissió Europea a canvi que aquesta li hagi flexibilitzat els objectius de dèficit per a aquest i els pròxims anys. Les principals novetats del pla són que, en relació a la tisorada de 65.000 milions del juliol, augmenta en 8.400 milions l'impacte de l'ajust que farà l'Estat per a la resta d'aquest any, el 2013 i el 2014. Aquest augment es fa amb una previsió d'estalvis més gran i amb noves mesures, com canvis en el finançament de les pensions, impostos especials, lluita contra el frau laboral, tisorada més gran als ministeris i la congelació de l'oferta d'ocupació pública. El document també amplia als pròxims dos anys la previsió d'estalvi (de 15.000 milions) que suposaran per a les comunitats autònomes les retallades en sanitat i educació. Només per a aquest any s'estimava que la tisorada en hospitals i escoles permetria gastar uns 10.000 milions menys.

No inclou IRPF ni amnistia fiscal

Els 102.149 milions del pla enviat a Brussel·les no inclouen les retallades (per valor de 27.300 milions) que ja va aprovar Rajoy abans dels seus anuncis al Congrés com a requisit per a la flexibilització del dèficit i el rescat bancari. És a dir, no preveu l'impacte per a aquest any de la pujada de l'IRPF o l'amnistia fiscal. Sí que inclou la previsió d'estalvi per a la resta del 2012 i per al 2013 i el 2014 de totes les mesures mencionades pel president fa tres setmanes, com l'increment de l'IVA, els canvis en la prestació d'atur o la supressió de la paga de Nadal dels funcionaris.

Ajust total de 129.000 milions

Dels 102.149 milions anunciats ahir, 73.415 corresponen a ajustos de l'Estat, 19.734 a les autonomies i 9.000 als ajuntaments. La divisió per anys és la següent. Per a l'administració central, el govern preveu que les noves mesures revelades per Rajoy al Congrés suposin un estalvi de 13.118 milions aquest any, 28.589 milions el 2013 i 31.708 milions el 2014. Només aquest 2012 l'executiu espanyol haurà fet retallades a l'Estat per valor de 40.418 milions (els 27.300 milions previs i els 13.118 milions anunciats ahir). Pel que a fa les comunitats autònomes, preveu un estalvi de 6.867 milions el 2013 i 12.867 milions el 2014, mentre que per als ajuntaments és de 3.500 milions (2013) i 5.500 milions (2014). En total, el conjunt d'Espanya haurà fet del 2012 al 2014 una tisorada per valor de 129.449 milions. Una xifra majúscula, corresponent a 12 punts del PIB. De fet, duplica el que suposaria complir els objectius i reduir el dèficit del 8,9% del PIB del 2011 al 2,8% al 2014. El problema és que ja no n'hi ha prou amb un ajust corresponent al PIB, sinó que cal contraposar altres factors, com l'augment dels interessos del deute o l'atur.

També les comunitats hauran de fer un ajust més gran del que teòricament caldria per passar d'un dèficit de l'1,5% al 0,1%, que seria d'uns 15.000 milions. El programa per a Brussel·les preveu que s'estalviïn prop de 5.000 milions més, per exemple amb les retallades en sanitat i educació o amb l'eliminació d'empreses públiques. El pla, però, manca de detalls. Una tendència que també és habitual en el govern de Rajoy.

SANITAT I EDUCACIÓ

L'estalvi previst, que hauran d'assumir les  comunitats, és de 15.000 milions (2013-2014)

El govern espanyol confia en un estalvi ambiciós de fins a 15.000 milions d'euros en sanitat i educació en els anys 2013 i 2014, uns objectius que recauran sobretot en les comunitats autònomes, que són les que tenen, majoritàriament, transferides les competències en aquests camps.

Les mesures amb què es compta per aconseguir aquests ajustos són les que ja estan anunciades i, en alguns casos, en marxa: reducció de la despesa farmacèutica via copagament sanitari, augment de la ràtio d'alumnes per aula i increment de la jornada lectiva. Cap mesura nova, doncs, apareixia ahir al document que el govern de Mariano Rajoy va enviar a Brussel·les.

Fonts del ministeri d'Hisenda van explicar a l'ARA que l'estalvi inicial de tot aquest còctel de mesures eren 10.000 milions d'euros aquest any, que el govern ja ha reconegut que no s'assoliran. El document pressupostari fet arribar ahir a Brussel·les amplia aquest objectiu en 15.000 milions en els pròxims dos exercicis sense introduir cap nova mesura per fer-ho.

El copagament sanitari amb què es vol aprimar la factura pública de medicaments va entrar en funcionament l'1 d'agost a Catalunya -on se suma a l'euro per recepta implantat pel Govern- i un mes abans a la resta de l'Estat.

Les mesures que afecten l'educació, com l'increment de la ràtio d'alumnes per aula, es veuran a partir del curs que ve i, en el cas de Catalunya, tindrà més alumnes a les classes de secundària que no pas a educació primària. Un terç de les aules de primer d'ESO tindrà més de 30 alumnes, segons els càlculs del Govern. L'afectació es concentrarà sobretot als centres concertats. La jornada lectiva dels mestres serà una hora més llarga el curs que ve per cobrir la no renovació de personal interí i la congelació de les plantilles públiques.

FUNCIÓ PÚBLICA

Retallades al personal i molts dubtes

Es tracta d'un dels blocs en què el govern de Mariano Rajoy preveu actuar amb més contundència, ja que espera un estalvi de més de 14.000 milions d'euros que no està clar com s'aconseguirà. Aquest any l'executiu ja ha suprimit la paga de Nadal de tots els treballadors de la funció pública a Espanya, i l'estalvi pujarà a 5.400 milions. De cara als pròxims dos anys l'ajust esperat supera els 3.700 milions en el cas del 2013 i els 5.300 el 2014. La versió que ahir recollia el pla de Rajoy és que aquestes xifres sortiran de la resta de mesures anunciades, com la supressió de dies de lliure disposició, la reducció de permisos sindicals i la congelació d'ofertes de feina.

El govern espanyol va dir que queda encara pendent la "reestructuració completa" del sector públic autonòmic i va avisar que la intensitat en aquest punt augmentarà al llarg dels dos pròxims anys.

OCUPACIÓ

Menys prestacions i zero bonificacions

Les bonificacions a la contractació de treballadors han quedat gairebé abolides aquest any. Només es manté la que està vinculada al contracte d'emprenedors que va instaurar la reforma laboral (un contracte fix que preveu l'acomiadament lliure durant el primer any a l'empresa), així com altres bonificacions lligades a contractes de persones amb discapacitat. Aquesta és una de les vies d'estalvi en matèria d'ocupació, però no l'única. La retallada que s'ha fet en la prestació d'atur a partir del sisè mes també frenarà una mica la despesa creixent en aquest capítol.

Pel que fa a la via dels ingressos, l'executiu s'aferra a la nova llei per perseguir el frau laboral, que inclourà penes i sancions més elevades per als defraudadors. El que crea dubtes, però, és que només amb aquestes mesures l'estalvi en ocupació fregui els 6.000 milions el 2014, com diu el document.

AUTONÒMIC I LOCAL

L'esforç suma més de 28.000 milions

El pla pressupostari compromès amb Brussel·les reserva un gran esforç per a les comunitats autònomes i ajuntaments, de qui s'espera un estalvi superior als 28.000 milions d'euros.

Segons el text, les comunitats hauran d'ajustar al llarg dels dos pròxims anys 19.700 milions eixugant dèficit. La dada també supera els 14.900 milions que, en principi, havia apuntat el govern del PP setmanes enrere.

Pel que fa al món local, la reforma encara no ha començat, però ja s'insinua. L'objectiu que repeteix el PP és "eliminar duplicitats i definir les competències", i donar molt més protagonisme a les diputacions provincials a l'hora de donar serveis als ciutadans. L'executiu espera un estalvi de 9.000 euros en els dos anys vinents en aquest estrat de l'administració. Va recordar ahir l'encàrrec que incrementin impostos i potenciïn les inspeccions tributàries.

IMPOSTOS

L'augment de l'IVA és la mesura estrella

L'increment de l'IVA ja anunciat s'ha convertit en la principal mesura en aquest apartat. El consell de ministres va concretar que l'increment es realitzarà a partir del setembre, després d'uns dies d'incertesa en els quals les empreses no sabien quan s'aplicaria. El tipus general de l'impost passa del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%. L'increment pot ser de 13 punts en alguns tipus de productes, que han passat del règim reduït al general.

Segons les previsions del govern espanyol, aquestes revisions proporcionaran uns ingressos extres de 2.300 milions enguany, de 10.134 milions el 2013 i de 9.670 milions el 2014. S'inclouen també canvis normatius en l'impost sobre societats, com la reducció de les deduccions per despeses financeres, amb la voluntat d'estabilitzar la seva recaptació. La mateixa operació es farà amb els impostos especials.

DEPENDÈNCIA

Una retallada que es multiplica el 2014

La retallada en polítiques de dependència serà, d'acord amb el document presentat a Brussel·les, de les més doloroses. L'estalvi en aquest àmbit passa dels 160 milions previstos enguany, amb retallades ja en marxa, als 1.391 milions del 2013 i els 1.473 milions del 2014.

El que s'intueix per les xifres, però, encara s'ha de concretar a la pràctica, ja que fins ara el que s'ha fet efectiu és la retallada en la partida enviada a les comunitats autònomes perquè despleguin les polítiques aquest any. Per cada persona depenent que tenen, les comunitats rebran un 13% menys de recursos. Així Madrid estalviarà 195 milions i 280 milions més amb les retallades a les prestacions als familiars.

L'estalvi calculat ahir per Rajoy de cara al 2013 i el 2014 augura noves i més dures retallades, ja que supera àmpliament el que s'ha anunciat i executat fins ara.

PEATGES

Menys subvencions i fi de la desgravació

El quadre amb l'estalvi previst pel govern de Rajoy inclou un apartat reservat a "mesures específiques de l'Estat", acompanyat d'una explicació que refereix aquest estalvi als àmbits d'infraestructures i habitatge. L'apartat preveu un estalvi de 600 milions aquest any, 3.700 el 2013 i 6.000 el 2014.

A l'espera de saber si el govern de Rajoy preveu noves mesures, l'estavi vindria de la supressió de les subvencions garantides des del 1999 a les concessionàries de les autopistes per compensar la pujada de l'IVA d'aquell any, que va passar del 7% al 16%. La fi d'aquesta subvenció, anunciada després de l'anterior consell de ministres, ja va originar una pujada de preus del 7,5% a l'AP-7, l'AP-2, i la C-33, i en altres autopistes de l'Estat. A més, també inclou la supressió de les ajudes al lloguer així com de la fi de la desgravació per compra d'habitatge habitual.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT