Publicitat
Publicitat

CRISI, EL XOC INSTITUCIONAL

Recorrerà al Constitucional l'últim decret de retallades, que CiU rebutjarà al Congrés

El Govern admet que ara no té poder per plantar cara a l'Estat

El Govern reconeix que no té poder per plantar-se amb força davant Madrid. Per això redueix el xoc institucional contra la deslleialtat de l'Estat al vot en contra al Congrés i a un recurs al Constitucional.

El Govern no està d'acord amb l'últim decret de tisorada aprovat divendres pel consell de ministres. Ho va deixar clar dilluns en anunciar el trencament de la col·laboració amb el govern de l'Estat. Ahir, però, va concretar com es materialitzarà el canvi de rumb: vot en contra al Congrés i inici de la tramitació per recórrer-la al Tribunal Constitucional. En això quedarà la "plantada política" del Govern davant la "vulneració flagrant" de les competències de la Generalitat perpetrada altre cop per l'Estat amb les mesures per reduir el dèficit estatal.

Unes mesures que, això sí, el Govern aplicarà perquè, segons va reconèixer ahir el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, el cert és que la Generalitat no té ni tan sols poder per a una plantada més contundent: "Estem atrapats en una lògica aritmètica i de falta de poder que no hem resolt en 30 anys". La solució estructural a aquesta situació és, per Homs, el pacte fiscal. "Ens plantarem amb el pacte fiscal", va assegurar el portaveu, que va haver de fer equilibris per defensar que la plantada no vagi més enllà del recurs al TC, que pot trigar anys a resoldre's.

El cert és que la Generalitat està lligada de mans i peus: cal pagar nòmines i proveïdors, i sense la clau de la caixa en poder de la Generalitat, aquests pagaments ara depenen de les transferències econòmiques que arriben amb comptagotes des de Madrid. Això és, un "canvi de paradigma" davant la situació "d'indefensió" un cop demostrat que les relacions de Catalunya amb l'Estat ja no es poden fiar a la lleialtat institucional, que "s'ha vist de manera descarada que se la passen pel clatell".

Oportunitat al Parlament

CiU, però, tindrà ocasió d'evidenciar avui al Parlament si el canvi de rumb del seu paper a Madrid implica tirar pel dret, trencar la negociació amb l'executiu de Rajoy i recórrer directament les retallades imposades per l'Estat en matèria d'educació i sanitat al Constitucional després que el Consell de Garanties Estatutàries en dictaminés la inconstitucionalitat i que PSC, ICV-EUiA i ERC instessin el Parlament a acudir al Constitucional.

Però més enllà de les mesures de reducció del dèficit de l'executiu del PP, el Govern està enfurismat amb l'actitud de menyspreu de l'executiu de Mariano Rajoy, que lluny de compartir amb les autonomies la flexibilització del dèficit que li ha concedit Europa, encara les colla més perquè compleixin amb el 0,7% del dèficit el 2013 en lloc de l'1,1% previst inicialment. L'Estat no suavitza la culpabilització del sistema autonòmic. "Si ja era greu això del 2012, el 2013 és monstruós", va etzibar Homs, que a la vegada, però, venia a reconèixer -sense acceptar-ho explícitament- que el Govern no tindrà més remei que fer quadrar el pressupost del 2013 a aquesta xifra. És a dir, un quart pla de retallades. Per si de cas, l'executiu vol començar a fer prendre consciència la ciutadania que el missatge que arriba de Madrid és que encara s'ha de retallar més en matèries com l'educació i la sanitat.

En qualsevol cas, el Govern va deixar clar ahir que no pensa complir les resolucions aprovades per l'oposició durant el debat parlamentari sobre el tercer pla de retallades (imposat per Madrid) perquè implicarien una despesa addicional de 1.158 milions. El Govern s'empara en el fet que ni té els diners ni les resolucions tenen prou rang jurídic per forçar la llei de pressupostos del 2012.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT