Publicitat
Publicitat

RESCAT COMPARACIÓ

Com Grècia o com Irlanda?

Espanya és la nova línia de front per a la supervivència de l'eurozona i per evitar que la crisi del deute no contamini tota la unió monetària. Mentre la UE accelera el rescat del sistema bancari espanyol, el govern de Mariano Rajoy sacseja, a cop de reforma, l'economia real. Grècia és l'exemple d'un país ofegat pel deute i trencat socialment per les retallades. Irlanda és l'alumne aplicat que supera amb nota l'examen de la 'troica'. Quin camí emprèn l'estat espanyol?

Un rescat a mida per a un país gran

Irlanda, com Espanya, tenia un sistema bancari i un mercat immobiliari absolutament inflats. Els diners per recapitalitzar la banca van tenir un cost brutal en els comptes públics irlandesos, que van veure com el seu dèficit es multiplicava per dos, fins al 32,5% -quatre vegades més que l'espanyol-. Aquesta setmana la troica assegurava que Dublín va fent els deures puntualment i el govern irlandès anunciava un paquet d'inversions per a la reactivació econòmica.

A Grècia els problemes són més profunds. Els nivells d'atur grec i espanyol són els més alts de la UE i segons fonts de la Comissió Europea "no hi ha una veritable voluntat de reforma". Asseguren des de Brussel·les que el programa de privatitzacions que Grècia hauria d'haver engegat fa un any i mig s'ha endarrerit "pels interessos privats d'una minoria privilegiada" i en canvi s'ha posat el cost de la recessió en les retallades socials. L'investigador del centre grec Eliamep George Tzogopoulos també creu que la diferència fonamental entre Grècia i la resta de països rescatats és política, per la "divisió que hi ha al país sobre les mesures d'austeritat". "La falta de lideratge -diu-, el clientelisme polític i la corrupció són més profundes que a Itàlia o Espanya".

"Hem après que els països grans s'han de rescatar de manera diferent -explica Ulrike Guérot, directora de l'European Council on Foreign Relations a Alemanya-, perquè no podrien empassar-se unes condicions i un programa com el que s'ha imposat a la resta de països".

Més divergències i menys cohesió social

"Estem perdent la cohesió social en el si de la Unió Europea", assegura la investigadora alemanya Ulrike Guérot. "S'estan aplicant mesures que poden semblar correctes des del punt de vista de les dades econòmiques, però tinc molts dubtes sobre la repercussió que poden tenir, a llarg termini, a escala política, de cohesió social i d'impacte en l'opinió pública", explica aquesta experta en política europea. És el que ella anomena "el component emocional" del preu dels rescats. "A algú que es va hipotecar comprant una casa que ara ha perdut tot el seu valor no té cap sentit dir-li que Irlanda ho està fent tan bé" en el programa que li dicta la troica internacional.

El suport dels europeus a la moneda única ha arribat als nivells més baixos d'aquests deu anys de vida, i 6 de cada 10 creuen que l'euro no ha ajudat a mitigar els efectes de la crisi. Espanya i Grècia són els dos estats de la UE on més ha caigut el sentiment d'europeisme i la confiança en les institucions comunitàries. Un alt funcionari de la Comissió Europea reconeixia a l'ARA, però, que aquestes divergències econòmiques i socials en el si de l'eurozona són anteriors a la crisi. "Mentre els comptes públics van ser bons, les diferències reals entre països de la moneda única s'escombraven sota la catifa", explica. La crisi, però, "les ha exacerbat".

"Això és la Tercera Guerra Mundial sense armes i els alemanys ens estan conquerint", es lamenta Agustí Ulied, economista i professor d'Esade. "Alemanya no s'adona que està empobrint els seus clients", remata.

Una nova jerarquia entre socis de l'euro

Cada nou rescat ha fet més profunda la línia divisòria que separa els països del nord de l'eurozona i els del sud -amb l'única excepció d'Irlanda, que històricament ja formava part dels estats que, juntament amb Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal, rebien fons de cohesió europeus -. És una línia imaginària en el mapa físic del continent i molt present en el mapa mental dels europeus. Cada nou programa d'ajut a un país en crisi ha provocat noves dissensions internes. El dia que la UE va aprovar el segon rescat de Grècia, el ministre d'Economia suec, Anders Borg, va declarar, de matinada: "Hem aconseguit que el problema grec ja només sigui un problema de Grècia". Com més s'estén la crisi, més costa d'entendre en algunes cancelleries que l'amenaça és global per a tota l'eurozona. Després del rescat bancari espanyol, Finlàndia va assegurar que no descartava sortir de l'euro perquè no volen "pagar pels deutes dels altres".

El director del Cidob, Jordi Vaquer, advertia aquesta setmana d'una nova línia divisòria a dins de l'eurozona en què la relació ja no vindria marcada únicament per la dualitat entre països rics i països pobres, sinó "entre creditors i deutors". Això construiria una nova relació "completament jeràrquica" de poder dels uns sobre els altres. Un nou desequilibri en una eurozona on el rescat a mida del sector bancari espanyol ja ha creat un sentiment de greuge comparatiu amb la resta de països sota el dictat de la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT