Dossier 18/09/2016

Irene Rigau, l’objectiu inicial de la Fiscalia

La Fiscalia va començar a investigar el 9-N fixant-se en l’obertura de les escoles i instituts el dia de la votació

M.r.
1 min
Irene Rigau, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa Fiscalia va començar a investigar el 9-N fixant-se en l’obertura de les escoles i instituts el dia de la votació, intentant determinar qui va donar les claus dels centres als voluntaris, com van arribar els ordinadors per al recompte i qui hi va instal·lar el sistema informàtic per votar. En aquest moment la figura de l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau va tenir tot el protagonisme, però després el seu paper ha anat perdent força i actualment tot apunta que pot ser l’encausada per a qui es plantegi una petició de pena inferior.

La defensa de Rigau sempre ha argumentat que a l’exconsellera mai se li va comunicar directament la suspensió de la consulta del TC i que fins i tot va demanar un aclariment, que mai va ser respost. A més, ha insistit que quan va arribar la prohibició del procés de participació, el departament que dirigia ja ho havia fet tot i que es va limitar a deixar-ho en mans dels voluntaris, que són els que es van organitzar per obrir les escoles on es van celebrar les votacions.

La Fiscalia no comparteix, però, la seva tesi. Insisteix que Ensenyament va estar també darrere de la consulta, tot i que descarta que es malversessin diners, per exemple, en els ordinadors, que no només es van utilitzar per a la consulta, sinó que han acabat igualment a les escoles després de la votació. Tot i no tenir el paper principal en el procés participatiu, la figura de Rigau ha esdevingut clau perquè, com que és diputada, encara és aforada: sense ella, la causa passaria a la justícia ordinària i no al TSJC.

stats