Publicitat
Publicitat

EUA Eleccions presidencials

Obama: un lideratge mundial discret

La crisi econòmica, els dubtes sobre l’euro, la Primavera Àrab, la retirada de l’Iraq i la intransigència de Rússia i Israel han marcat els quatre anys de la presidència nord-americana

Joan Majó enginyer i exministre

"Volia despesa social, però va heretar l'endeutament de Bush"

Com valora la política econòmica d'Obama?

Ha tingut una important hipoteca: l'endeutament dels governs anteriors, sobretot de l'era Bush, per la forta despesa militar. Quan ha volgut fer una política progressista de despesa pública, s'ha trobat que l'economia nord-americana ja era la més endeutada del món. Se li ha criticat, amb una certa raó, que el dèficit creixia massa, però hi havia una despesa prèvia, que no era d'ordre social, sinó militar. El segon handicap és que no ha pogut augmentar els impostos, perquè l'administració Bush també havia blindat les grans fortunes i quan va voler canviar això no va tenir el suport del Congrés, ni dels republicans ni -cal dir-ho- d'alguns demòcrates. El resultat és que ha volgut gastar més en un país que ja estava endeutat i que no ha pogut augmentar els ingressos per l'oposició a taxar les grans fortunes.

I moltes lleis han topat amb l'oposició del Congrés.

Tota la segona meitat del seu mandat ha tingut un Congrés de majoria republicana i, amb l'equilibri de poders entre la presidència i la cambra legislativa que funciona als Estats Units, s'ha produït una paràlisi. Moltes de les coses que havia promès fer s'han quedat pel camí, també a causa de la crisi.

¿Ha estat adequada la seva resposta a la crisi de l'euro?

Quan va guanyar les eleccions, molts el van acusar de ser un dirigent socialista, de tenir com a referent els partits socialistes europeus. Les seves polítiques van lligades a les idees europees i li resulta molt difícil defensar-les als Estats Units si els problemes europeus no es resolen. Un fracàs de l'euro li faria molt de mal. I Obama està convençut que l'economia europea pot fracassar perquè no estem estimulant el creixement. Ara és el principal aliat de Monti i de Rajoy.

¿Un rescat d'Espanya afectaria les perspectives de la seva reelecció?

El que més preocupa els Estats Units és que Europa és un mercat més important que l'americà. Si a Europa li va bé, també ajudarà l'economia nord-americana. I els rescats són senyals que Europa se'n pot sortir.


Cristina Gallach consell de la UE 

"Ha defensat el multilateralisme per obligació i per vocació"

Després de la guerra preventiva de Bush, Obama va apostar pel multilateralisme.

Ha estat un president amb una gran voluntat multilateral, per obligació però també per vocació. Volia compartir el lideratge primer amb les grans potències i després ampliant-lo al G-20. S'ho creia, i alhora era conscient que no hi havia cap altra alternativa.

Quin n'és el resultat?

S'ha vist clarament a Líbia, on es va intervenir a través de l'ONU, invocant la responsabilitat de protegir i implicant-hi la Lliga Àrab. En el cas de Síria no hi ha cap dubte que ha fet tots els esforços en el mateix sentit, encara que aquí és molt més complicat que es pugui articular una resposta internacional. Obama també ha volgut tancar els capítols de l'Iraq i l'Afganistan. A banda d'això, les revoltes al món àrab el van agafar per sorpresa, com a tothom, perquè van ser un procés genuí i des de dins. Però hi ha imatges molt importants, com la reunió de fa unes setmanes de Hillary Clinton amb el nou president egipci, Mohammed Mursi: és algú amb qui els EUA mai havien volgut parlar i ara el tracten amb diàleg i respecte.

Però també es parla de falta de lideratge.

Es troba a faltar un lideratge a les organitzacions internacionals i en grups de països com el G-20. Però tot i això crec que el balanç és millor. I no oblidem la política del reset amb Rússia: una altra cosa és que no hagi tingut una resposta positiva de Putin.

Tampoc a Israel.

Els actuals líders israelians no han volgut, però, avançar, i això ha posat en evidència les febleses d'Obama i el pes d'Israel en la política nord-americana. Mai cap líder israelià havia menyspreat tant un president nord-americà com Netanyahu.

I Europa?

A primera vista, podria semblar que a Obama no li interessa Europa. És normal, perquè hi ha altres llocs al món on passen coses molt importants, com la Xina i el Pacífic. Però fa una aposta clara per una Europa més unida. Fins i tot ho ha deixat clar davant la Gran Bretanya.


Pere Franch periodista i professor de la Universitat Ramon Llull

"No ha sabut aprofitar el seu capital polític"

¿Hi ha desencís entre els nord-americans amb el seu president?

Sí, és innegable, però no tant com sembla des de fora. L'acceptació ha anat baixant, però mai no ha estat per sota del 40%. La causa és que molts van posar en Obama més esperances de les que permetia la seva capacitat de canvi real.

Què tenia de cert el Yes, we can ?

Va ser sobretot un bon eslògan carregat de bones intencions que va demostrar que els nord-americans podien elegir un president negre i que no passava res. Però Obama no va saber aprofitar aquell capital polític ni la majoria demòcrata, i després l'equilibri de poders ha demostrat que un Congrés molt hostil pot posar moltes traves al president.

¿La reforma sanitària és la gran fita del seu mandat portes endins?

No, perquè ni els mateixos nord-americans la veuen com un gran avenç i en això estan molt dividits. La llibertat individual és un valor essencial en la seva cultura i veuen la llei com una intromissió del govern. Marxar de l'Iraq, matar Bin Laden o l'estímul econòmic que va evitar una crisi pitjor són altres èxits apreciats per molts.

Per què els republicans ho tenen tan malament en les enquestes?

Continuen dividits després de les primàries i el sector més ultraconservador, molt influent, veu Romney massa de centre i no se'n refia; s'ha consolidat la imatge que canvia d'opinió en temes fonamentals (sanitat, avortament) i no l'ajuda gens el fet que no publiqui les declaracions de renda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT