Publicitat
Publicitat

EUSKADI 21-O ALIANCES POSTELECTORALS

Tot i els retrets electorals, buscaran punts d'acord en economia i en el procés de pau

El PNB i el PSE es preparen per pactar

"Hi ha tants nacionalistes que te'ls trobes per tot arreu. El que no es veu, en canvi, és que siguin capaços de fer alguna cosa junts. Potser per això, cada quatre anys, hi ha una negociació a la baixa i en secret amb el PSOE", escrivia l'any 1991 Mariano Ferrer, una de les veus de referència del periodisme basc. Vint anys després, i un cop han callat les armes d'ETA, sembla que Euskadi s'encamina a tornar al punt d'inici polític, a l'època en què el PNB i el PSE s'asseien junts a Ajuria Enea.

Per sota de la batussa política intensa, lògica a poques setmanes de les eleccions del 21 d'octubre, els missatges de fons tendeixen a aplanar el camí de l'entesa entre socialistes i nacionalistes moderats.

L'aposta per un model conegut

La legislatura basca que ara s'acaba ha estat molt dura, tot i que ha estat la que vist l'adéu definitiu de la violència. El dia que va anunciar la convocatòria dels comicis, el lehendakari Patxi López va arribar a responsabilitzar la formació d'Iñigo Urkullu d'haver aprofitat les institucions on governa -especialment la Diputació de Biscaia- per "torpedinar" la gestió de l'executiu autonòmic. La salut dels comptes públics és el principal punt de fricció entre les dues forces per marcar el terreny. No obstant, el fil que recorre els discursos dels uns i els altres és l'aposta per la "transversalitat".

Un alt dirigent nacionalista admet a l'ARA que l'acord amb el PSE -compartint govern o des de fora- és un escenari plausible. A Sabin Etxea, la seu del PNB a Bilbao, estan convençuts que el PP perdrà escons i que no serà una parella de ball determinant. A EH Bildu li reconeixen l'esforç per mantenir obert el diàleg amb la resta de formacions però creuen que encara li pesarà, durant tota la legislatura, la tendència de les seves bases, contràries a assumir les renúncies que comporta qualsevol pacte. Deixar enrere el maximalisme, afirmen al PNB, els portarà temps i esforços. Amb aquesta radiografia, a la balança només hi queden els socialistes, amb qui ja van governar, amb alguna intermitència, del 1987 al 1999.

L'exministre socialista Ramón Jáuregui va ser vicelehendakari amb José Antonio Ardanza. Membre de la vella guàrdia felipista que ara torna a dirigir el PSOE, la seva opinió és escoltada a la seu madrilenya de Ferraz i al pinyol dirigent del PSE. En una entrevista a Radio Euskadi va deixar clar que ell és "deutor" del model de govern bipartit i que, en el moment actual, "té més virtuts" que altres possibles combinacions postelectorals. "Les pitjors coalicions són les dels pròxims", va avisar. El sector més nacionalista del PNB, que vol evitar la sensació d'un front anti esquerra abertzale, comença a llançar missatges públics avisant que els socialistes els faran "una oferta clara i relaxada" després del 21-O, en paraules del portaveu parlamentari penabista, Joseba Egibar.

No hi ha dubte que a les files del PSE pràcticament ningú aposta per repetir l'aliança entre constitucionalistes espanyols, conscients que la consolidació del procés de pau no necessita frontisme. A més, la precampanya de López ha endurit -en sintonia amb el canvi de to ordenat per Alfredo Pérez Rubalcaba- el xoc amb les polítiques socials del PP, contraposant-ne el model. De fet, el PSE ha intensificat les crides a Mariano Rajoy perquè prengui una decisió sobre el rescat, i les seves conseqüències, abans del 21-O.

El líder del PSE mira a Madrid

El PNB té coll avall que, si les enquestes l'encerten, els socialistes els allargaran la mà. Jáuregui ja va avisar que Euskadi no és un país de majories. Ara bé, tothom dóna per fet que el lehendakari no formaria part d'un eventual govern conjunt. El seu destí polític apunta a Madrid, al costat de Rubalcaba.

Més enllà de les persones, els nacionalistes també fan passos perquè les diferències nacionals no siguin un mur impossible de saltar. Urkullu ha rebaixat el to de la reivindicació i ha recordat que "en el model de societat i de gestió de país" no tenen "res a veure amb l'esquerra abertzale". El seu objectiu és negociar, sense presses, un nou estatus polític. La transversalitat torna, però ara sense ETA de fons.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT