Records d'una mort televisada

BarcelonaGairebé tothom ho té gravat a la memòria: on eren, què feien i qui va ser que va donar-los una notícia que els va deixar clavats. JFK havia estat assassinat. Famílies senceres van plantar-se davant el televisor, abonant teories de la conspiració mentre engolien imatges en blanc i negre.

Oriol Bohigas

Arquitecte

“Vaig assabentar-me de la notícia a les Canàries, on dirigia una obra. Vaig tenir un disgust, estava decebut perquè JFK era una línia més moderna i oberta al diàleg amb altres líders. Amb la seva mort això es va perdre i va començar la preocupació per saber qui hi havia darrere el seu assassinat”

Josep Maria Cadena

Periodista

“Aleshores treballava al ‘Diari de Barcelona’. Tots vam quedar tocats perquè JFK semblava una veritable renovació en el plantejament de la política nord-americana. No només vam sentir-ho per ell, sinó que ens va fer la sensació que es tornaven a espatllar les coses. Encara tinc la sensació que no sabem tot el que va passar”

Maruja Torres

Periodista

“Encara no treballava de periodista, vaig començar l’any següent. Però recordo molt el funeral, les imatges en blanc i negre, mirant-ho amb la meva mare. I al cap de pocs dies, la mort d’Oswald en directe. Va ser tot un fet televisat!No donava crèdit al que veia, havien matat l’assassí teòric d’un president. No vam tardar gens a desconfiar, era fàcil veure-hi un complot”

Santiago Dexeus

Ginecòleg

“La mort de Kennedy va impactar indirectament el Col·legi de Metges de Catalunya. Quan va morir estàvem preparant la campanya per la candidatura demòcrata a la Junta Directiva del Col·legi, i l’assassinat va generar una incertesa i preocupació pel futur que va provocar un gir a la dreta. Va vèncer el candidat continuista”

Joan Majó

Enginyer

“Estava fent el servei militar a Tarifa, vam estar tots enganxats al televisor de la cantina”

Eduardo Mendoza

Escriptor

“Em vaig quedar molt parat. No només perquè era un magnicidi sinó perquè Kennedy era un mite, un polític carismàtic, la seva democràcia era elegant”

Josep Maria Pou

Actor

“Recordo tota la família a casa, pendent de la tele, sense entendre què passava. La commoció va superar la que havíem viscut un any abans quan va morir Marilyn. Teníem la sensació que allò era una conspiració organitzada, i quan al cap de pocs dies vam veure la mort d’Oswald en directe vam confirmar les sospites”