Publicitat
Publicitat

INCERTESA EL FUTUR DE L'EURO

S'imposa el discurs contra Europa

L'Europa del rigor està a punt de dictar sentència. I els culpables fa temps que seuen al banc dels acusats. La campanya electoral holandesa els ha convertit, fins i tot, en eslògans. "Ni un euro més per a Grècia" i "Aturem la dictadura de Brussel·les", reclama l'extrema dreta de Geert Wilders, i el primer ministre liberal sortint, l'equilibrista de la paraula i l'estratègia política Mark Rutte, ho converteix en dogma: "No hi haurà més temps ni més diners per als grecs", assegurava en un debat electoral, atrapat per la pinça euroescèptica que fan Wilders -que ha canviat la demonització de la immigració per la de la Unió Europea- i el Partit Socialista des de l'esquerra.

Holanda ha deixat de creure en Europa. Ha estat un allunyament gradual. Una dècada de desencantament que la crisi de l'euro només ha accelerat. Els holandesos han quedat definitivament atrapats pel llegat de Pim Fortuyn. Va ser el populista i carismàtic polític del cap rapat -assassinat ara fa 10 anys- qui, per primer cop, va sacsejar el discurs d'un país fins aleshores orgullós del seu "model dels pòlders", construït sobre un estat del benestar generós, el consens polític i una societat integradora. El 2004, dos anys després de la seva mort, els holandesos van triar Fortuyn -l'enemic declarat de la immigració, la burocràcia, l'esquerra intel·lectual i tot el que era políticament correcte- com una de les persones més importants en la història del seu país.

La solidaritat de Karlsruhe

Dimecres, quan els holandesos vagin a les urnes, el Tribunal Constitucional alemany decidirà si el fons de rescat permanent aprovat per la Unió Europea amenaça o no els interessos dels alemanys. 37.000 persones han firmat el recurs que s'ha convertit en la demanda col·lectiva més important que arriba a Karlsruhe.

Després de la Segona Guerra Mundial, els aliats van decidir situar en aquesta petita ciutat del land de Baden-Württemberg el tribunal que havia de fer de contrapès polític del poder federal alemany. Però mig segle després, Karlsruhe s'ha convertit en un monstre que té el futur de la Unió Europea a les mans. Els jutges del Constitucional ja han dictat abans jurisprudència sobre el Tractat de Maastricht, la desaparició del marc alemany i el primer pla de rescat de l'euro. Ara un 54% dels alemanys confien que revisarà aquest fons de rescat permanent que, de moment, no ha pogut entrar en vigor.

Aquest estiu el ministre d'Exteriors finlandès, Alex Stubb, deia que no vol un nou Mur de Berlín dividint Europa de nord a sud. Però el sentiment de greuge respecte a la crisi grega s'ha convertit en la vara de mesurar. El nord mira Grècia com el pou sense fons que engoleix els diners dels seus contribuents. Des del sud -encara que alguns ho dissimulin- no poden evitar veure's reflectits en el mirall grec.

Només un de cada tres alemanys volen que Grècia continuï dins l'euro, segons recollia una enquesta publicada la setmana passada al Financial Times . Finlàndia ha reconegut que ja prepara un pla de contingència per si decideixen sortir de la moneda única. Holandesos i alemanys decidiran aquesta setmana si val la pena o no rescatar aquesta unió.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT