Tom Ginsburg: “És important saber què espera la gent de la seva Constitució”

BarcelonaTom Ginsburg és un dels principals experts internacionals en dret constitucional. Vicedegà de la Facultat de Dret de la Universitat de Chicago, codirigeix el Comparative Constitutions Project, que recull, compara i analitza online totes les Constitucions de tots els estats independents des del 1789. El jurista treballa amb nombroses agències internacionals i governs com a assessor en processos de reforma constitucional. Respon a les preguntes de l’ARA des de l’illa de Tuvalu, a la Polinèsia, un dels països més petits del món, i un dels més amenaçats pel canvi climàtic.

Quines són les experiències més interessants en la redacció de noves Constitucions?

La creació de Constitucions és molt diversa. Algunes són bàsicament dictades per un líder o un petit grup, mentre que d’altres són el resultat d’un procés deliberatiu molt obert. Es pot creure que les segones tenen més possibilitats d’èxit, però no sempre és així. La Constitució del Japó, per exemple, es va escriure en menys d’un mes per un grapat d’americans que treballaven amb les autoritats aliades el 1946. El Parlament japonès la va aprovar amb petits canvis. I malgrat el seu origen estranger ha sigut molt exitosa i una base per a la democràcia japonesa. La Constitució nord-americana estava molt ben estudiada i recull una barreja de compromisos egoistes (com el nostre col·legi electoral) i grans declaracions de principis. En el cas de l’Índia van ser un grup d’advocats molt intel·ligents que van debatre sobre principis fonamentals. Les seves deliberacions es poden consultar online. També va ser una experiència molt exitosa.

¿Creu que és interessant promoure la participació popular per ampliar la implicació en el procés?

Un experiment recent interessant és el d’Islàndia. Després de la crisi financera van voler escriure una nova Constitució. Primer van escollir 1.000 ciutadans per generar idees. I després en van escollir 25 per fer un esborrany de Constitució per al país. Però no va passar el Parlament i continua sent un esborrany. I encara és un exemple de democràcia directa en acció. En termes generals, la participació pública és més important al principi que al final del procés. És important recollir informació sobre el que la gent espera de la Constitució, sobre els temes que es consideren prioritaris. I, com que el poble és el sobirà, ha de tenir l’última paraula en l’aprovació definitiva del text. Però també és cert que la redacció de Constitucions requereix una qualitat tècnica. És important que el document tingui coherència interna, i que sigui clar i funcional. Per això també és important implicar experts.

En el cas de Catalunya, el problema és que no hi ha acord amb Espanya, de manera que el procés es fa unilateralment. ¿Recorda casos semblants?

No recordo altres casos d’una Constitució subnacional que sigui unilateral. Algunes Constitucions poden permetre o prohibir Constitucions subnacionals, i sovint el federalisme es forma a partir d’unitats existents amb les seves pròpies Constitucions. Però suposo que ho hi ha d’haver problema que una regió autònoma adopti una Constitució per gestionar els seus afers interns.

Des d’un punt de vista legal, ¿creu que un referèndum sobre una nova Constitució pot substituir un referèndum d’independència?

Les dues coses són similars, en el sentit que la gent està dient que tenen determinats valors que volen que siguin reconeguts i una Constitució és una manera de fer-ho. Des d’un punt de vista legal, l’estatut d’un referèndum es determina pel dret nacional.

Quins són els requisits necessaris perquè un estat (i la seva Constitució) sigui reconegut internacionalment?

Per ser un país, calen algunes coses: un territori, una població, un govern i la capacitat per mantenir relacions internacionals. Però, al capdavall, la clau és política: ¿els altres estats et reconeixen com a tal? Sense reconeixement, la independència no té cap sentit. I encara més, depèn de quins estats et reconeguin: Taiwan és un estat independent de fet, en tot menys en el nom, i està reconegut per una vintena de països. Però no és membre de l’ONU i està fora de la majoria d’organitzacions internacionals (com li passa a Tuvalu).

Quins creu que són els aspectes més importants en una Constitució moderna i democràtica?

Crec que és important que les Constitucions siguin flexibles, de manera que el mecanisme d’esmena és la part més important. Si una Constitució és massa rígida, no es podrà adaptar als temps canviants i morirà. O bé es pot promoure que siguin els jutges els que la reescriguin, com passa al meu país.