Publicitat
Publicitat

CATAQUÈ? LA INTERNACIONALITZACIÓ

Mas es presenta a l'exterior com "el nord del sud"

La diplomàcia catalana evita projectar conflictes

Nou de juny. Dissabte a la tarda. La banca espanyola acaba de ser rescatada per l'Eurogrup. A la CNN, la cadena de notícies més influent dels Estats Units, expliquen que el crac espanyol es deu, bàsicament, al forat de les "regions". Ho il·lustren imatges aèries de Barcelona. Dues setmanes després el president de la Generalitat, Artur Mas, visita Massachusetts. L'agenda inclou una entrevista a la mateixa cadena. Són tres minuts en un programa econòmic. Suficient per situar tres missatges: que Catalunya fa els deures, que les comunitats només són culpables del 13% del deute espanyol i que el forat català té a veure amb un dèficit fiscal anual amb Madrid de 20.000 milions de dòlars.

Això és el que Mas projecta a l'estranger. Ho ha explicat a les institucions comunitàries, però també al cos consular, als ministres i directius d'altres països que passen per Barcelona i als corresponsals. Fa temps que des de l'entorn del president treballen amb la premsa de fora per millorar la percepció de Catalunya. I s'assegura que ja hi ha avenços. D'exemples n'hi ha, com ara les entrevistes a Le Monde i al Frankfurter Allgemeine . I l'ajuden d'altres, com l'expresident Jordi Pujol, que fa unes setmanes va tenir un profitós dinar-entrevista amb Victor Mallet, el corresponsal de l'influent Financial Times . Altres mitjans, com el neoliberal The Economist , en què s'han publicat els reportatges més durs sobre Catalunya i les "regions", encara es resisteixen.

El Govern, lligat de peus i mans per les retallades, no té una "unitat de comunicació exterior" ni una xarxa de delegacions completa amb ambaixadors de nivell polític alt. Però a favor té la imatge de Mas, que domina l'anglès i el francès, i la marca Barcelona. La d'Espanya va a la baixa (el govern espanyol tenia a punt una campanya per exportar-la, però per motius obvis és al calaix) i la de Catalunya és poc coneguda.

El secretari d'Exteriors del Govern, Senén Florensa, admet que el discurs que transmet Madrid de fer culpables les autonomies de la situació econòmica no hi ajuda, però opina que el que té Catalunya és "un dèficit d'imatge". Per ell, encara és a temps de construir-ne "una de bona". Explica que es tracta de vendre's com "el nord del sud".

Des de l'entorn del president s'insisteix que, a més de presentar un missatge de rigor, Mas ha aparegut "com una segona autoritat espanyola" que contrasta amb Mariano Rajoy, i que propostes com els "Estats Units d'Europa", que podrien integrar realitats com Catalunya, han generat un cert interès.

Ni l'austeritat ni les idees europeistes fan especial Catalunya. Sí, en canvi, la seva llengua, la seva identitat i les seves aspiracions. Unes qüestions que a ulls d'estats uninacionals i quasi monolingües com França, Alemanya i els EUA apareixen en termes de "conflicte polític". Malgrat que la llengua i la independència són centrals en el debat català, projectar-los no és prioritari per a l'entorn del president perquè "resta actius" i ara, admeten, la prioritat és l'economia. Això, però, sí que inclou el pacte fiscal. S'han engegat, en tot cas, algunes iniciatives discretes per projectar les aspiracions nacionals de Catalunya. L'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, que constata que el 51% dels catalans votarien en un referèndum d'independència, es va fer traduir a l'anglès i el castellà i Presidència el va difondre on calia.

A l'hora d'explicar-se, per més que el tema es percebi amb poca simpatia i com "un problema espanyol", els paral·lelismes ajuden. Als EUA Mas va parlar d'Escòcia, una realitat familiar. Segons Florensa, Catalunya no posarà, però, els esforços diplomàtics en la qüestió nacional ni té gran interès en una lliga de nacions sense estat. Es tracta d'acotar objectius i buscar aliats, ja siguin regions, estats o ciutats.

La Casa Blanca queda lluny

Hi ha limitacions. Mas ha cuidat molt, per exemple, la relació amb l'ambaixador americà, Alan Solomont, un habitual a Barcelona. I ha sondejat entrevistes d'alt nivell amb el departament d'Estat. Però la diplomàcia americana, com la majoria, arracona qui no té estat. "S'ha de reunir amb els seus homòlegs, els governadors", diuen a l'ambaixada.

Cal seguir buscant escletxes, com ja feia Pujol. I a vegades són polítiques. Que CDC sigui l'únic partit de l'Estat a la Internacional Liberal (que té pocs socis importants al sud d'Europa) ajuda i dóna camp per córrer. És possible explicar-se i es fa camí. Fins i tot contra vent i marea i sense la maquinària d'un estat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT