Com funciona l’efecte acordió i quina incidència hi tenen els peatges?

BarcelonaL’efecte acordió és un fenomen produït per una interrupció de la marxa o disminució sobtada de la velocitat dels vehicles que circulen per una via, que alhora provoca que els vehicles que els segueixen també hagin de disminuir la seva velocitat, o fins i tot aturar-se.

Les causes que expliquen l’efecte acordió poden ser diverses: l’excés de trànsit en un mateix sentit, l’efecte badoc a causa d’un accident o incidència viària o les aturades en la marxa que provoquen els peatges, sobretot quan es troben situats a la mateixa autopista i no a les sortides o entrades.

A aquests condicionats cal sumar-hi el fet que la mida del parc mòbil de l’Estat i el volum de trànsit internacional que passa pel nostre país han crescut de manera exponencial els últims trenta anys, però les autopistes de pagament (que representen el 67% de les autopistes i autovies catalanes) no han crescut ni han adequat les seves instal·lacions -entre les quals hi ha els peatges- al mateix ritme.

El parany dels peatges

Aquesta realitat provoca que els peatges esdevinguin autèntics colls d’ampolla on centenars i fins i tot milers de vehicles queden atrapats a causa de l’efecte acordió, és a dir, quan els vehicles han de reduir la velocitat, i fins i tot aturar-se, a causa de la marxa dels vehicles precedents.

El sol fet d’interrompre una velocitat constant i haver d’aturar el cotxe completament per després haver de reiniciar la marxa (sovint amb acceleracions a fons per no ser engolits per la resta de vehicles) genera un augment de les emissions dels vehicles i del consum de carburant, per no parlar del desgast de frens i de les suspensions dels vehicles en passar pels sots i guals que anuncien la proximitat d’un peatge. Però si a més hi sumem les típiques retencions que es generen als peatges, on milers de vehicles han d’aturar-se i iniciar la marxa en diverses ocasions en poc temps, la factura mediambiental s’accentua de manera proporcional al consum i emissions dels motors de combustió interna.

Un exercici pràctic

Imaginem un peatge convencional amb deu cabines o barreres per sentit. Quin seria el límit a partir del qual es crearia una retenció? Si posem un cas hipotètic en què tots els vehicles fossin turismes de quatre metres de llarg i triguessin uns trenta segons de mitjana a superar la barrera, el peatge seria capaç de suportar uns vuitanta vehicles alhora (deu fileres de vuit cotxes, que ocuparien una llargada de 32 metres) abans de saturar el trànsit i crear una retenció (hem fixat un topall de quatre minuts fent cua com a llindar d’un embussament o, cosa que és el mateix, el que dura una cançó: és a dir, estar aturat durant la reproducció de més d’una cançó suposa ja una retenció).

Seguint aquest exercici, la capacitat màxima d’un peatge de deu barreres seria de 250 cotxes alhora (deu fileres de 25 cotxes, que ocuparien una llargada de 100 metres, i no comptem ni camions ni autocars ni vehicles industrials), això comportaria un temps d’espera superior als dotze minuts i mig. Però, a més, cal tenir en compte que aquest temps tampoc seria gratuït, ja que un vehicle convencional podria consumir entre un quart de litre i mig litre de carburant per recórrer 100 metres amb intermitències, i generaria també un volum d’emissions superior al que s’homologa en cicles de conducció normals.