Publicitat
Publicitat

Un de cada tres africans ja no viu només per subsistir: un nou mercat obre la porta al consum

El moment de les classes mitjanes

El Moisès té 23 anys, dos mòbils, un televisor, una motocicleta i una ràdio. Ho destaca de seguida en la conversa per telèfon. Se'n sent orgullós. Amb només 23 anys ha aconseguit una casa pròpia i mantenir part de la seva família. És angolès i dels seus vuit germans només en queden cinc, la resta els va matar la guerra civil que va sacsejar el país fins al 2002. Assenyala, conscient de la seva sort, que fa menys de deu anys no quedava cap fulla a l'avinguda principal de Malange, una ciutat de més de 100.000 habitants a 600 km de Luanda, la capital d'Angola. La fam se les havia cruspit totes.

El Moisès, com 313 milions d'africans subsaharians més, forma part de la nova classe mitjana que emergeix al continent. Té un salari setmanal, un bon horari i una casa de tova. Ja no s'ha de preocupar per sobreviure i de tant en tant pot acostar-se a les noves botigues de coreans al centre de Malange per lluir-se amb un nou giny tecnològic. El seu nou objectiu és una càmera digital. A casa seva, però, no hi ha aigua ni electricitat. Per sort, al pati hi ha un pou prou profund per evitar malalties i de tant en tant pispa una mica d'electricitat d'un pal proper per poder veure la televisió.

Segons un informe del Banc de Desenvolupament Africà (AFDB) publicat el 2011, un de cada tres ciutadans africans (34%) viu amb entre 2 i 20 dòlars al dia. Un creixement important si es compara amb el 27% del 2000. L'organisme prediu que, segons els indicadors macroecònomics, el 2060 les classes mitjanes sobrepassaran els més pobres.

"Sempre cal prendre's amb escepticisme les enquestes. A la pràctica, són pocs els que tenen la majoria de la riquesa a l'Àfrica", assenyala per telèfon des de Washington Philippe de Pontet, director de l'àrea d'Àfrica a l'Euroasia Group. "Crec que és més encertat dir que hi ha més gent que té més ingressos i, per tant, poden gastar més", afegeix. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) apunta en el mateix sentit. Adverteix que una anàlisi d'aquestes característiques pot portar a l'error i que només el 2% dels africans el 2011 eren realment un mercat atractiu per als inversors.

L'hora d'un canvi de perspectiva

El professor de Harvard Calestous Juma opina tot el contrari. Ell mateix es posa com a exemple per explicar el " momentum que viu l'Àfrica". Juma va néixer en un llogaret agrícola a l'oest de Kènia i actualment és un dels científics més distingits del seu país. Pioner a fomentar programes de desenvolupament agrícola i en telecomunicacions al continent, observa que cal deixar de banda la visió paternalista europea i començar a ser optimistes. "Hi ha dues maneres de veure l'Àfrica. Durant els últims 50 anys només hem fet que documentar els problemes i els conflictes. Jo des de fa dues dècades opto per analitzar només els reptes. Sóc realista", explica des de Boston.

Amb les dades a la mà, l'Àfrica és un continent que no té aturador. Ha superat el creixement dels tigres asiàtics en els últims dos anys (un 6% de mitjana) i sis de les deu economies mundials que van créixer més ràpidament el 2011 són africanes. Sobre el paper no hi ha res a dir, però De Pontet, més caut, argumenta que la majoria dels ingressos derivats dels recursos naturals beneficien només una elit benestant.

El Banc de Desenvolupament Africà alerta que tots els africans que viuen amb entre 2 i 4 dòlars al dia són susceptibles de tornar a caure en la pobresa per qualsevol fluctuació econòmica o per canvis polítics.

A la ciutat del Moisès, l'estat angolès acaba de decretar un augment del 50% del preu del pa arran de l'increment del preu de la farina. Des de l'1 d'abril, els panets ja no valen 10 kwanzes, sinó 15 (12 cèntims). Ara tem que baixin els ingressos de la fleca on treballa de forner des de fa 5 anys i que perilli la seva feina.

Els reptes polítics

Les decisions polítiques durant aquest moment econòmic a l'Àfrica són un dels pals de paller per al futur del continent. Qualsevol turbulència en la dictadura nigeriana podria acabar amb el moviment d'un hub econòmic com Lagos, amb 8 milions d'habitants i el PIB més alt de l'Àfrica. El frau en les pròximes eleccions de Ghana, on està previst que guanyi l'oposició, podria disminuir les vendes de vehicles privats, que han crescut un 20% cada any des del 2006. Un nova classe econòmica exigeix ser tinguda en compte, un repte polític per a molts dels vells autòcrates que han fet de l'estabilitat el seu eslògan de campanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT