Les recents sentències del Tribunal Suprem en què s’establia que el fullet de la sortida a borsa de Bankia del 2011 contenia “greus inexactituds” que van arrossegar els petits inversors a comprar unes accions que posteriorment van perdre el 97% del seu valor no han impedit que el banc segueixi presentant recursos per la qüestió.
El banc que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri ha recorregut tres sentències favorables a inversors institucionals i preveu presentar recurs a tres casos més, segons el que l’entitat va notificar ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Fonts jurídiques citades per Europa Press van explicar que, tot i que el Suprem no tanca la porta a ningú, és “més complicat” que prosperin les demandes dels inversors institucionals, teòricament més ben informats que els particulars.
Amb data de 31 de desembre, el banc havia rebut 76.546 demandes civils d’inversors particulars i 27.448 reclamacions extrajudicials. Els diners reclamats per via judicial són 830 milions d’euros, tot i que les demandes podrien seguir creixent. Per fer front a aquesta circumstància Bankia té provisionats 1.840 milions, 500 dels quals eren per als advocats. En total, es calcula que entre 350.000 i 400.000 petits accionistes van acudir a la sortida a borsa i van comprar títols per valor de 1.800 milions.
Fins a finals del 2015 s’havien conegut 24.029 sentències i 13.478 eren fermes. Entre les decisions que sí que es podien recórrer hi havia les dels inversors institucionals que Bankia vol revocar ara.
Goirigolzarri va admetre fa dues setmanes que ja han rebut 49 demandes d’inversors institucionals (en total, 280 institucions van comprar accions en la sortida a borsa). I aquesta mateixa setmana el president de Mapfre, Antonio Huertas, no descartava reclamar la inversió de l’asseguradora a Bankia.
Proposta extrajudicial de De Guindos
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, es va referir ahir al cas i es va mostrar partidari de posar en marxa un sistema “ràpid, directe i no judicialitzat” per poder tornar els diners als inversors particulars que van invertir en la sortida a borsa. Segons el ministre, aquesta fórmula podria suposar un estalvi d’almenys 400 milions d’euros per a l’entitat, que sortirien de l’estalvi en advocats i costes de judici.
