Joan Pla i Jordi Puig: “Hi ha bombolletes immobiliàries a Barcelona per la demanda que ve de l’estranger”

BarcelonaBarcelona Urban Clúster (BUC) és una associació que va néixer el 2013 per donar aire al sector immobiliari, absolutament enfonsat. Va aconseguir ajuntar tots els actors del sector -professionals, immobiliàries, constructores i consultores- per intentar captar inversors. Ara el seu paper està canviant, segons expliquen Joan Pla, el seu president, i Jordi Puig, director general.

Què faran ara?

Joan Pla: Ens adaptem. Vam néixer d’una manera anecdòtica, per anar al Mipim de Canes, la principal fira immobiliària d’Europa, i vam veure que representàvem una part important del sector. L’Ajuntament ens va fer saber que venien empreses internacionals i buscaven un interlocutor. Ara col·laborem amb l’administració i provem de crear sinergies entre els associats.

Què interessa més, buscar inversors a fora o invertir a l’estranger?

J. Pla: Fins ara l’interès és de l’inversor de fora per venir aquí, perquè els preus s’han posat a to. Quan vas a fora els grans inversors, amb molta liquiditat, et diuen que busquen producte aquí.

Jordi Puig: Entre l’inversor privat hi ha interès per anar a l’estranger, per la falta de producte aquí. Els family office catalans estan molt actius, i pensen a anar fora, i abans no ho feien perquè aquí en tenien prou.

¿Les relacions amb la nova administració han canviat molt?

J. Pla: No, perquè el que estem oferint és una cosa que els interessa. Però de tenir una relació intensa amb l’anterior Ajuntament hem passat a tenir-ne una de més diversificada. Abans teníem relació amb la regidoria d’Hàbitat Urbà, que aglutinava tot el sector, i ara esta dividit en diferents regidories.

Es fa poc habitatge nou i pugen els preus. Quines polítiques calen?

J.P.: On hi ha demanda, com a Barcelona, els preus pugen. Hi ha bombolletes dins de Barcelona, per una demanda d’habitage que en gran part ve de l’estranger. Des del BUC ajudem a trobar inversors que puguin tirar endavant el pla de l’habitatge de l’Ajuntament, que puguin fer habitatge social amb dret de superfície.

Hi ha interès entre els inversors?

J. Pla: Els inversors el que volen són regles de joc clares.

J.P.: És un tema innovador. No s’està acostumat a fer les polítiques d’habitatge amb el sector privat.

El futur és el lloguer social?

J. Pla: S’ha d’incrementar el lloguer social, i no com abans l’habitatge protegit en venda. El problema és el sòl. Un privat no pot fer pisos socials perquè els números no surten.

Només es pot fer amb cessió de sòl?

J. Pla: Sí, ara és el sistema. Així l’Ajuntament no es desprèn del sòl.

Però el perfil de l’inversor actual és més de curt termini.

J. Pla: Si fas una gestió acurada, i una bona rotació dels actius, es pot tenir una rendibilitat adequada.

Si no hi ha sòl, quin futur hi ha?

J. Pla: Un dels projectes que nosaltres tenim amb l’Ajuntament és delimitar sectors de la ciutat que puguin ser objecte de rehabilitació. L’única manera de desenvolupar és transformar. Buscar sectors molt concrets que estan molt deteriorats i fer una política de rehabilitació clara. La rehabilitació és molt complicada, sobretot la seva gestió. Costa més. Al promotor l’has d’ajudar.

Estan venint molts promotors de fora. És que veuen negoci aquí?

J. Pla: Si vénen és perquè hi ha una oportunitat. Són els més actius.

J.P.: La visió és molt diferent. El d’aquí ha patit la crisi i és prudent. El de fora es mira el món globalment i hi veu una oportunitat. A més, arriben amb molt pulmó de capital.

¿Hi ha molt interès de fons estrangers per comprar habitatge?

J.P.: Sí. Per exemple, els francesos especialment, perquè allà per un tema fiscal estan penalitzats i molts promotors francesos vénen aquí.

J. Pla: Van començar comprant edificis d’oficines, després edificis per fer pisos, i crec que en el futur acabaran comprant sòl.