EMPRESES
Economia 15/02/2015

Salvades pel concurs de creditors

La venda als jutjats de 135 empreses garanteix 5.200 llocs de treball en dos anys a Catalunya

Elena Freixa
3 min
BATUTS SALVATS  El cas de Cacaolat és un dels exemples d’èxit dels concurs de creditors i, a més, l’espurna que va propiciar el protocol dels jutges. La nova fàbrica a Santa Coloma  de Gramenet va ser aixecada per Damm i Cobega, els nous amos.

BarcelonaEls concursos de creditors han sigut un dels termòmetres del patiment de les empreses en els últims anys. El 2014 l’escenari va començar a millorar, amb un descens del 23%, però encara hi va haver més de 1.300 concursos a Catalunya, segons el baròmetre de PwC. Una altra dada optimista és que les ràtios de supervivència dels que passen aquest tràngol també han crescut i això ha sigut gràcies, en part, a la coordinació dels jutges mercantils a Catalunya, que van pactar un protocol d’actuació que prioritzés la continuïtat de l’empresa i salvés el màxim de treballadors. En dos anys s’han salvat 135 indústries catalanes i més de 5.200 llocs de treball, que equivalen a quasi tres quartes parts de les que estaven en risc de desaparèixer, segons el balanç del departament d’Empresa i Ocupació al qual ha tingut accés l’ARA.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La venda de les unitats productives d’aquestes empreses ha permès en molts casos donar-los una segona vida, destaca el soci del departament concursal del bufet Cuatrecasas Antonio Carreño. “El fet que les operacions les tutelin els mateixos jutges dóna una seguretat als compradors i s’aconsegueix l’objectiu, que és preservar el màxim de llocs de feina i no carregar-te teixit industrial”, sosté.

Hormipresa és un exemple de cas resolt amb èxit. Facturava 80 milions i tenia 500 treballadors. Un cop va esclatar la bombolla immobiliària, va intentar sobreviure a base de refinançaments i ampliacions de capital. Finalment va veure’s abocada al concurs de creditors, l’any 2012. El seu director general, Josep Berguedà, destaca el paper central del jutge del mercantil número 3 de Barcelona, José María Fernández Seijo, per tancar amb èxit la venda a uns inversors que van concentrar la producció en una sola fàbrica i van salvar una part de la plantilla. Dos anys després l’empresa factura 11,5 milions d’euros i té 100 treballadors, explica Berguedà.

Un altre cas és el del fabricant d’equipaments industrials Pujol Muntalà, a Sant Fruitós de Bages, que ha acabat en mans del grup italià Motovario. Els nous inversors van quedar-se 80 persones en plantilla, explica el conseller delegat de Pujol Muntalà, Venanci Pellicer. “Estàvem en una recerca desesperada d’un soci, i la solució d’entrar en concurs i aïllar les unitats productives ens va salvar”, explica l’empresari. El grup empresarial va acabar fragmentat i la foneria va acabar en mans de socis locals, i actualment continua com a proveïdora de Pujol amb 40 empleats.

Els sectors industrials en què s’han tancat més vendes d’unitats productives han sigut el metal·lúrgic, el de material elèctric i electrònic i el plàstic. Una de cada dues vendes van ser petites empreses, i un altre terç, microempreses. La via majoritària va ser la compra per part d’una empresa de l’Estat (en un 52% dels casos), mentre que el comprador va ser estranger només en el 10% dels processos. En un altre 20% de les operacions la solució va ser interna (transformació en cooperativa o compra per part d’algun directiu). Els fons de capital van ser els salvadors en un 15% de les operacions.

La nova llei, una amenaça

La llei concursal aprovada pel govern espanyol l’any passat posa en perill aquest protocol en marxa des del 2013 a Catalunya, coincideixen el Govern, els experts i els mateixos jutges. El text obliga a prioritzar el pagament del deute a la Seguretat Social en els concursos de creditors a partir d’ara. Això pot “allunyar inversors i truncar processos de venda” perquè els compradors es veuen forçats a assumir el deute, critica el director general d’Indústria de la Generalitat, Antoni Maria Grau. El Govern ja ha reclamat al ministeri d’Hisenda que ho modifiqui. “Sempre és millor garantir els llocs de treball, que, al final, són ingressos a les arques de la Seguretat Social en forma de cotitzacions”, va insistir Grau.

L’opinió és compartida pels administradors concursals. L’advocat de Cuatrecasas va titllar “d’error” el nou marc legislatiu i va assegurar que l’impacte dependrà de la posició que adoptin els jutges. Ells hauran de dictar, per exemple, si el deute amb la Seguretat Social a què haurà de fer front el comprador és el 100% o només el proporcional als treballadors que es comprometi a mantenir.

stats