Soriano culpa del tancament de Spanair la retirada del finançament de la Generalitat

BarcelonaL'expresident de Spanair Ferran Soriano ha defensat aquest dimarts la seva gestió i la de la resta de la cúpula de Spanair en els mesos previs al tancament de la companyia, que es va produir el gener del 2012. El judici intenta esbrinar si els responsables de la companyia van ajornar la presentació del concurs de creditors, engreixant el forat econòmic de la companyia.

Soriano ha defensat que el motiu de la fallida de la companyia va ser que la Generalitat, a través d'Avançsa, va retirar el seu suport financer abans que la cúpula pogués arribar a un acord amb un soci industrial –mantenien negociacions amb Qatar Airways i el grup xinès HNA–. Segons el seu parer, la Generalitat va aportar diners públics a l'aerolínia perquè “el negoci era d'interès estratègic per a la comunitat i també" per al Govern.

L'actual director executiu del Manchester City ha recordat que la creació d'un 'hub' significava un nombre més significatiu de vols intercontinentals que haurien fet créixer un 3% el PIB català, segons un informe de l'època.

Soriano ha insistit que la Generalitat, a través d'Avançsa, s'havia compromès a invertir fins que s'executés el pla, que consistia en una primera fase per reduir la mida de l'empresa –any 2009–, una segona per construir una xarxa d'alimentació per a vols per al 'hub' i un tercer pas per operar vols llargs, per la qual cosa era necessària l'entrada d'un inversor industrial. “Teníem la confiança fundada que Avançsa ens finançaria”, ha dit Soriano al jutge.

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha declarat per escrit com a representant d'Avançsa i ha assegurat que no hi havia “crèdit il·limitat per definició”, sinó el suport de la Generalitat perquè les negociacions amb Qatar Arways arribessin “a bon port”.

El llavors president de la companyia ha explicat que a banda de Qatar Airways, entre setembre i desembre del 2011 també hi va estar interessada la companyia xinesa HNA. En aquell moment la companyia estava competint per entrar a Air Belin amb una altra empresa, i quan van perdre van tornar a contactar amb Spanair. Segons Soriano, el gener del 2012 HNA va demanar més temps, però en aquell moment Avançsa va deixar d'invertir.

"Aquest és el fet que ens va portar a demanar el concurs", ha subratllat el llavors president de Spanair.

Albert Carreras, que en aquell moment era secretari d'Economia i Finances, ha declarat com a testimoni i ha explicat que durant la segona ronda de negociacions amb la companyia xinesa HNA, la Generalitat va demanar a la companyia que pagués les despeses de finançament suplementari durant el mes de temps que els demanaven per reprendre les negociacions, i que ascendien a 15 milions d'euros. HNA s'hi va negar. “No volíem entrar en un nou cercle negociador de resultat incert”, ha subratllat Carreras, que ha afegit que es van adonar que "un dia més era malgastar els diners", i el termini d'espera que demanaven costava 15 milions d'euros.

Es van plantejar el concurs al maig

Davant preguntes de la fiscal, que considera que el concurs s'hauria d'haver presentat el juny del 2011, Soriano ha admès que el consell de la companyia va arribar a plantejar-se presentar el concurs el maig d'aquell any, davant la delicada situació de tresoreria de l'aerolínia. El compromís de la Generalitat que seguiria aportant diners, i l'existència de converses amb diversos socis industrials per comprar l'empresa, però, van fer que els directius descartessin aquesta opció.

La Fiscalia considera que Spanair va endarrerir cinc mesos la presentació del concurs de creditors perquè ja estava en situació d’insolvència el 30 de juny del 2011, tal com va afirmar l’administració concursal. Durant aquest temps, el forat als comptes de la companyia es va agreujar en 72,2 milions, segons l’informe del ministeri fiscal, que reclama als directius aquesta quantitat i considera el concurs culpable.

La fallida de Spanair va deixar més de 2.000 treballadors sense feina, a més d’afectar una xifra similar d’empleats de Newco, l’empresa de 'handling' amb què treballaven. Fundada per SAS el 1986, el consorci format pels empresaris de FemCat i les administracions la van comprar per un euro el 2009 en un intent de dotar el Prat d’una aerolínia de bandera.