Juzhong Zhuang: “L’Àsia aporta el 60% del creixement mundial”

BarcelonaEl doctor Juzhong Zhuang és considerat una eminència en economia asiàtica. Va ser a Barcelona convidat per la Casa Àsia i al llarg de la conversa expressa la seva confiança en el continent. No ocultarà la sorpresa en escoltar les taxes globals d’atur i la desocupació juvenil de Barcelona. “No ho sembla, no ho diria”.

Com és d’optimista vostè respecte a l’economia global?

Amb els països en desenvolupament som optimistes, amb l’economia global una mica menys perquè els més avançats estan tenint una recuperació lenta. Encara hi ha molts desafiaments, com ara la baixa inflació, al Japó el creixement és lent... Als països asiàtics en desenvolupament som optimistes malgrat que l’any passat vam frenar. La nostra previsió és del 5,7% i l’any vinent també. Això, malgrat la desacceleració de la Xina, del 6,9% del 2015 al 6,5% d’aquest any i amb una previsió del 6,3% per al següent. Aquesta situació té un impacte relatiu pel creixement d’altres països com Indonèsia, Tailàndia i les Filipines, amb creixements que pugen; l’Índia, per exemple, creixerà un 7,8% aquest any.

Quines grans preocupacions esmentaria per a l’economia?

La incertesa sobre la normalització dels tipus d’interès, que podria portar més volatilitat financera i que impacta en els països en desenvolupament. I la debilitat de l’economia dels més avançats.

I què esmentaria com a fortalesa?

L’Àsia. És la regió amb un creixement més ràpid del món. L’Àsia en desenvolupament està contribuint a un 60% del creixement mundial. És una locomotora per al món.

Tot i els dubtes sobre la Xina.

Sí. És cert que el seu creixement s’està moderant, però, en termes de contribució a l’avanç mundial, suposa un terç i creixerà el doble que la mitjana mundial. Ha frenat per factors cíclics i estructurals. El fluix creixement mundial -especialment de l’eurozona, però també dels Estats Units-, la seva crisi financera, la sobrecapacitat en certs sectors com la indústria, l’acer, els materials de construcció... I, d’altra banda, hi ha factors estructurals: el nombre de treballadors està caient des del 2011. Els sous estan pujant, cosa que afecta la competitivitat i les exportacions. I està fent un gir en el seu model de creixement: s’està reorientant cap al consum intern, ja no només basat en exportacions i inversions. I això el farà un model més sostenible.

Aquí tothom els dóna la culpa de tot: “La Xina creix massa lentament”.

Un 6,5% no és lentament. Hem de saber que un 9% i un 10% està per sobre de les possibilitats actuals de la Xina, no té sentit. El govern preveu créixer al voltant del 6,5% en els cinc pròxims anys. En la meva opinió, és factible.

Hi ha veus que qüestionen les dades oficials del govern xinès.

[Riu.] A tots els països hi ha problemes amb l’estadística. A la Xina, el nivell del PIB pot tenir algun aspecte qüestionable, però la taxa de creixement és interanual, compara un any amb l’anterior. Aquestes dades són consistents.

L’Àsia era considerada la fàbrica del món. Està canviant això?

La Xina, com altres països asiàtics, va començar amb reformes estructurals, es va obrir al món, va atraure inversió estrangera, va obrir fàbriques, importava components i els muntava per després reexportar-los. És el model clàssic i va funcionar. Però s’ha d’evolucionar, si no, continues clavat en un nivell baix. I ara el procés és que quan ja tens el know-how tecnològic, pots imitar i començar a fer els teus propis productes. Estan en aquesta fase, no intentant muntar-ho tot, sinó fent coses amb valor afegit, productes més tecnològics. És el procés que toca. I té sentit en un moment en què els sous creixen. El model antic el tens ara a Bangla Desh, Cambodja i altres països.

Té algun consell per a Europa?

Les coses estan millorant tot i que hi ha problemes estructurals: el mercat laboral, la sostenibilitat fiscal de la seguretat social dels estats. Cal evolucionar, apostar per la tecnologia. L’única cosa que s’hi pot fer són reformes estructurals, millorar la regulació dels negocis, fer un mercat laboral més flexible reduint el cost de contractar i acomiadar.

Ha parlat del risc de la deflació a Europa, però hi ha qui diu que no és un problema perquè al Japó n’han tingut durant dècades i l’economia continua funcionant.

És un debat viu, no hi ha acord sobre com és de dolenta. Si la inflació es mira en comptes de sobre el preu de consum sobre el preu del productor, ens trobem que el creixement en època de deflació és molt més baix que en època de baixa inflació. Molts països europeus s’enfronten a deflació atenent a l’IPC, però no si es mira el producer price index.

¿Tenim un problema amb el mercat de deute? Hi ha una bombolla?

A l’Àsia l’alt nivell de deute corporatiu és un problema, s’ha de mirar l’endeutament de la Xina, pròxim al 200% del PIB. Això s’ha de vigilar. Ja s’estan prenent mesures.

Una última pregunta. On hauríem d’invertir?

A l’Àsia, per descomptat. I diversifiqui els països. L’Àsia té un creixement del 6%. La resta del món, al voltant del 2%. Vostè mateix [riu].