Publicitat
Publicitat

ECONOMIA

Per què en deu dies hi ha 245.000 aturats menys

El Servei d'Ocupació de Catalunya i l'INE segueixen mètodes de càlcul diferents

Segons les dades que ha difós aquest dilluns el ministeri de Treball, a Catalunya hi ha 656.995 persones sense feina. La dada contrasta amb la que dijous 25 va donar el ministeri d'Economia a través de l'enquesta de població activa (EPA) elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total sortien 902.300 auturats a Catalunya. Al conjunt de l'Estat, l'EPA situava l'atur en més de 6,2 milions de persones. Les dades de l'Inem parlen de 4,9 milions d'aturats. Com és possible una diferència de més de 245.000 aturats a Catalunya en deu dies de diferència?

Radiografies diverses: Enquesta trimestral versus registre mensual

La dada que va publicar l'INE divendres passat és resultat de l'enquesta trimestral que es fa agafant una mostra de la població activa a tot l'Estat, mentre que la xifra del ministeri de Treball és un indicador que s'elabora a partir del registre oficial d'aturats a les oficines de l'Inem a Espanya cada mes i del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Recull de dades: Qüestionari telefònic versus llistes de l'Inem

D'una banda, el registre del ministeri recull estrictament el nombre de persones demandants de feina que consten a les oficines d'ocupació. Queden exclosos, per exemple, els estudiants menors de 25 anys i tampoc es tenen en compte els que s'incorporen a la recerca de feina sense passar per les oficines públiques. En canvi, l'enquesta trimestral reflecteix les respostes subjectives de 200.000 enquestats en edat de treballar i ho fa a través de 65.000 trucades a cases de tot l'Estat. Recull el nombre d'actius, inactius, ocupats i aturats a cada casa. A tots els membres d'una llar se'ls fa el mateix qüestionari, que es respon prenent com a referència la situació d'activitat durant la setmana prèvia a l'enquesta.

Per exemple, una persona en condicions per treballar que no estigui ocupada però manifesti que busca feina comptarà com a aturat a l'EPA, encara que no estigui inscrita al registre públic de recerca de feina. En canvi, la mateixa persona no figurarà com a aturada a l'indicador que publica el govern espanyol cada mes.

Qüestió metodològica: Dos conceptes diferents i un retrat complementari

L'enquesta trimestral de l'EPA té l'avantatge que es basa en un qüestionari ampli harmonitzat a la UE que permet un grau de detall i d'aprofundiment més gran en les característiques del mercat de treball i n'afavoreix la comparativa amb els països de l'entorn. A més a més, el mètode afavoreix fer-ne l'evolució històrica.

L'atur de l'Inem, en canvi, és fruit d'un registre puntual objectiu dels demandants d'ocupació que hi ha a finals de cada mes a les oficines d'ocupació. Les dades permeten més detall pel que fa al territori, ja que es pot conèixer l'atur per demarcacions i fins i tot per municipis. Tot i això, a la llista de l'Inem el mètode utilitzat exclou determinats perfils d'aturats, per exemple, en el cas dels desocupats que estan en algun programa de formació.

Referència europea: L'EPA ofereix les dades d'atur amb què treballa la Unió Europea

El qüestionari trimestral de l'EPA va començar a fer-se el 1964 a Espanya, tot i que va adaptar-se als criteris europeus després de l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el 1987. Les preguntes segueixen, des de llavors, els criteris homogenis consensuats amb la Organització Internacional del Treball (OIT), una cosa que no passa amb els registres que cada estat elabora a partir de les seves xarxes d'oficines d'ocupació. Això fa que els resultats de l'EPA siguin la referència amb què treballa Europa (a part de l'Eurostat) a l'hora d'elaborar comparacions entre els mercats laborals que hi ha als diferents països comunitaris.

Més continguts de