Publicitat
Publicitat

Les desigualtats també castiguen els salaris

Els sous tornen a pujar, però la crisi ha ampliat la diferència entre els nous treballadors i la resta

Les estadístiques diuen que, per fi, els sous han començat a recuperar-se. Durant els tres trimestres de l’any passat, els salaris a Catalunya van créixer altre cop i això trenca amb un any i mig de retallades de sous. En el tercer trimestre van augmentar un 0,8%. Les empreses han millorat la seva activitat i els seus marges i, com a conseqüència, els salaris han trobat oxigen per a la millora, sosté l’economista Miquel Puig. Però, ¿han pujat de manera generalitzada? Els que pacten en els c onvenis col·lectius que subscriuen agents socials i patronals van créixer un 0,74% de mitjana a Espanya l’any passat, la millora més important des del 2012, tot i quedar per sota de l’1% a què s’havien compromès els mateixos negociadors. La pujada, que va afectar sis milions de treballadors en convenis pactats el 2015, és una fotografia parcial del que es cou al mercat laboral.

El mapa salarial traça una línia divisòria entre els que han conservat la feina durant aquesta crisi -encara que hagi sigut suportant retallades o congelació de sou- i els que han passat per l’ atur i han acabat trobant-ne una de nova. “Els que s’han reincorporat al mercat s’han endut la pitjor part de la reducció de sous”, defensa Miquel Puig. El preu de tornar a treballar ha sigut uns ingressos inferiors, especialment en el grup “molt nombrós” de treballadors de feines poc qualificades, sosté Puig.

“Els que s’han reincorporat al mercat s’han endut la pitjor part de la reducció de sous”

MIQUEL PUIG  ECONOMISTA

El diagnòstic coincideix amb el de Sergi Jiménez, professor d’economia de la UPF: “El que realment s’ha de veure és si la pujada salarial està arribant als sous d’entrada, que estan superdeprimits i cal que escurcin distàncies amb els d’aquells que ja porten més temps al mercat de treball”. El sou mitjà dels que van mantenir la mateixa feina entre el 2007 i el 2013 va créixer un 14% mentre que els que van perdre la feina i en van trobar una altra en aquest període van veure reduït el salari un 8% de mitjana, segons un treball de diversos economistes, entre els quals el mateix Jiménez.

Retallar sous a través de les noves contractacions no és una via esgotada per a la CEOE. La patronal espanyola treballa en un esborrany de proposta per afavorir que aquesta doble escala salarial entre treballadors veterans i noves incorporacions es generalitzi i pugui incloure’s als convenis col·lectius en forma d’un contracte per a joves amb un salari inferior al mínim de l’empresa, segons avançava el diari Expansión aquesta setmana.

El que realment s’ha de veure és si la pujada salarial està arribant als sous d’entrada

SERGI GIMÉNEZ Professor d'Economia a l'UPF

La doble escala ha sigut una línia vermella per als sindicats. Fa una setmana el Tribunal Suprem els donava la raó tombant la doble escala salarial que s’havia volgut aplicar amb els treballadors joves del sector dels càterings i menjadors col·lectius d’empreses. Malgrat tot, aquesta solució ha prosperat en altres casos com en el conveni vigent de la fàbrica de Nissan a Barcelona, on els empleats van acceptar que les noves incorporacions cobressin menys i que el sou augmentés progressivament en cinc anys.

L’ augment de les contractacions de l’últim any, però, pot ser una bona excusa perquè els sous dels nous ocupats prenguin un nou rumb a l’alça, segons Marc Carrera, del bufet d’advocats laboralistes Sagardoy. “La demanda de personal que comença a arribar d’alguns sectors obre més possibilitats i dóna més marge al treballador per negociar el seu sou perquè hi ha certa competència entre empreses”, justifica. Això sí, això només es dóna en els perfils que requereixen cert nivell de formació i experiència, però margina els que estan buscant feina en les franjes de més baixa o nul·la qualificació, reconeix. Aquest mercat de baixa qualificació ho té molt magre perquè els sous es recuperin perquè hi ha una gran bossa d’aturats en aquesta franja.

Impacte en el consum

La pujada de sous dels últims trimestres s’ha d’interpretar com una bona notícia, més pel que demostra aquest canvi que per l’impacte monetari que pugui tenir en els consumidors. “No és una pujada gaire forta però també cal matisar que, amb la inflació negativa, la pujada real és superior: si els sous creixen un 1% i la inflació cau un 1%, l’increment real és del 2%”, explica Puig. Aquest economista, però, matisa que aquest augment salarial no és el que està impulsant el consum, sinó la creixent confiança del treballador que no perdrà el seu lloc de treball.

Els sous a Catalunya pujaven de mitjana un 0,8% fins al setembre del 2015 (última dada disponible) i l’ IPC queia un 0,5% en el mateix període. El diferencial d’1,3 punts és positiu per a les butxaques dels treballadors i suposa un canvi, encara que el poder adquisitiu encara té camí per recórrer si es vol recuperar el que s’ha perdut els últims anys, segons Sergi Jiménez. Catalunya és la comunitat on el poder de compra ha caigut més durant la crisi (un 9%), segons un estudi d’Adecco.

El marge perquè els salaris recuperin terreny perdut, doncs, encara és alt. “Els sous a Espanya en general són baixos i no són problema de la competitivitat com sí que ho són els costos energètics o els logístics”, lamenta Miquel Puig. Assegura que la indústria, per exemple, no té res a envejar a les plantes de producció alemanyes o franceses que, en canvi, mantenen salaris molt més elevats que els catalans de mitjana. “Una deslocalització vindrà abans pel que una indústria paga de llum que pel que cobren els empleats”, avisa.