El govern espanyol se salta el límit de despesa fixat per la llei
La rebaixa d’impostos farà impossible complir la regla almenys fins al 2017, segons el supervisor
MadridEls partits espanyols es van posar d’acord de seguida per introduir una regla de despesa en la llei d’estabilitat. Va ser durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, tot i que després Mariano Rajoy la va fer extensiva a les comunitats autònomes. Era una imposició de Brussel·les, i va ser també el pas previ a la introducció de la regla d’or a la Constitució espanyola, que establia un horitzó de dèficit zero el 2020. L’objectiu de la regla de despesa, que limita el creixement de la despesa pública de manera proporcional al creixement mitjà de l’economia els últims anys, era fer sostenible les finances de l’Estat a mitjà termini. Cristóbal Montoro va imposar aquella regla també a les autonomies el 2012 però, tres anys després, qui no compleix la regla de despesa és, precisament, el seu principal impulsor: el govern espanyol.
Això com a mínim és el que denuncia l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l’organisme creat també per imposició dels creditors internacionals per supervisar la sostenibilitat de les finances públiques. L’organisme alerta que l’Estat ja no va complir aquesta regla l’any passat, i tampoc ho farà ni el 2015 ni el 2016, en vista dels pressupostos presentats per l’actual executiu del PP i que Brussel·les ha exigit modificar.
L’alerta de l’Airef va en la mateixa línia que la que va fer la setmana passada el servei d’estudis del BBVA i la mateixa Comissió Europea, que avisen que Espanya no complirà els objectius de dèficit. L’incompliment de la regla de despesa d’aquest any s’agreujarà, sobretot, per la rebaixa d’impostos aprovada pel govern del PP i avançada en part per fer-la coincidir amb les eleccions. La disminució dels ingressos prevista per aquesta rebaixa és de 2.500 milions el 2015, que, amb rigor, s’haurien de descomptar del límit de despesa. Això suposaria tancar l’exercici amb un dèficit inferior al màxim permès per Brussel·les tant aquest any com el que ve, i el govern espanyol no preveu fer-ho.
De fet, com que el 2014 la regla de despesa ja es va incomplir per uns 2.000 milions per culpa de la sanció que va obligar a tornar el cèntim sanitari, aquest any no només s’hauria de rebaixar la despesa en els 2.500 milions que caurà la recaptació, sinó que també s’hauria de compensar la desviació de l’any passat, que per llei no es pot consolidar. De cara a l’any que ve, amb la nova rebaixa fiscal, encara s’agreujaria més l’incompliment de la regla de despesa i les retallades que es veuria obligat a fer l’executiu central si vol complir les seves pròpies normes serien salvatges: “No es podria ni pagar el sou als funcionaris”, comenten fonts coneixedores dels comptes públics.
La situació en què es troba Espanya, doncs, és que hi ha dues obligacions de la llei d’estabilitat pressupostària que són contradictòries, per culpa de les rebaixes d’impostos. D’una banda, els objectius de dèficit permetrien una despesa fins al 4,2% superior als ingressos per al conjunt de les administracions, però un cop es descompten els extraordinaris, el límit queda per sota, aproximadament al 3,9%. El govern espanyol ha optat per la regla més laxa de les dues, però el cert és que la llei d’estabilitat marca el camí contrari i diu que, en cas de contradicció, s’ha d’aplicar la norma més restrictiva, que en aquest cas és la regla de despesa.
Repartiment de dèficit
I tot i que, sobre el paper, aquesta regla també afecta les comunitats autònomes, el govern espanyol, en la seva decisió de no establir diferències en el repartiment del dèficit entre les autonomies, també l’està incomplint. La regla de despesa ja s’hauria d’haver activat en comunitats com el País Basc, amb un dèficit per sota de les obligacions de la consolidació fiscal, però tot i així l’Estat li ha atorgat un sostre de dèficit igual a la resta de comunitats, entre elles Catalunya, on la regla de despesa encara no està activa, perquè s’ha de seguir reduint per complir l’objectiu de desequilibri pressupostari. L’Airef considera que caldria donar objectius diferenciats per aprofitar el que s’allibera en casos com el del País Basc.
