Publicitat
Publicitat

MANIFESTACIÓ A MADRID

UGT i CCOO adverteixen Rajoy que si no rectifica la seva política patirà una segona aturada laboral

Els sindicats obren el camí d'una altra vaga general

La principal conclusió que es pot treure de les massives manifestacions que es van fer ahir a Madrid contra les retallades del govern espanyol és que els sindicats donen gairebé per segura la convocatòria d'una altra vaga general aquesta tardor. L'estratègia és passar tota la responsabilitat de la decisió a l'executiu de Mariano Rajoy: si no rectifica la seva política d'austeritat, tindrà la segona vaga general en un any. I com que difícilment Rajoy canviarà de rumb en la seva croada per reduir el dèficit cedint a la pressió de les centrals -no ho ha fet fins ara-, la nova aturada està pràcticament assegurada.

"Això continuarà fins que calgui, avui el més fàcil seria convocar una vaga general, no en podrien discutir el resultat. La clau la té el govern, el seu president. Nosaltres, amb el suport de la ciutadania, arribarem tan lluny com vulgui el govern", va afirmar el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, en un encès discurs a la plaça de Colón, on van concloure les deu marxes que havien partit de diferents punts de la ciutat. Amb el lema "Volen arruïnar el país. Ho hem d'impedir!", les protestes van ser organitzades per l'anomenda Cimera Social creada al juliol per 150 organitzacions. Desenes de milers de persones es van manifestar (65.000 segons la Delegació del govern a Madrid) en un dia calorós en la que va ser la primera protesta d'una esperada tardor calenta.

Parlant sense embuts, directament, el líder de CCOO va admetre que potser la vaga és un "desenllaç inevitable" però que tot dependrà de la resposta de Rajoy "al clam ciutadà" que "sectors múltiples i diversos de la societat estan expressant amb nitidesa". Des de la UGT, el fons del discurs va ser el mateix però les formes van ser més prudents. El seu secretari general, el veterà Cándido Méndez, va evitar pronunciar la paraula vaga i es va limitar a dir: "No excloem absolutament res. Qualsevol escenari es té en compte".

Un aspecte significatiu i revelador de la nova estratègia dels sindicats és que Méndez insistís a remarcar que qualsevol decisió sobre una aturada general a tot Espanya es decidirà en el si de la Cimera Social. Els sindicats també pateixen, com la resta d'institucions i actors socials, una crisi de legitimitat. Les centrals són conscients que el PP ja preveia mobilitzacions abans de començar a governar i que en un context de crisi necessiten demostrar que representen veritablement les preocupacions de bona part de la població. Així, després que la vaga general del març gairebé no influís en la política de Rajoy, els sindicats van apostar al juliol per perdre el monopoli del carrer i unificar les seves protestes amb centenars d'altres organitzacions, buscant un missatge unitari de rebel·lió contra l'austeritat. Una amalgama de veus que era ben visible ahir als carrers de Madrid amb samarretes de diferents colors. Tots protestaven contra el mateix, però des del seu propi àmbit. Per exemple, hi havia doctors, professors, bombers, administratius públics, sindicalistes, estudiants i membres de col·lectius feministes. Una unitat i un ampli altaveu que pot determinar l'èxit d'una hipotètica aturada general.

Primer pas: el referèndum

La vaga és a l'horitzó, però el primer pas dels sindicats i les organitzacions socials és insistir a reclamar un referèndum sobre les polítiques del govern perquè suposen un gir de 180 graus respecte al programa electoral del PP. Aquesta va ser la principal reivindicació de la jornada d'ahir. A la plaça Colón s'hi va llegir un manifest en què es demanava preguntar també als ciutadans sobre un nou rescat, ja que la Constitució permet consultes sobre decisions d'especial rellevància.

La concentració va aplegar persones de totes les comunitats autònomes que van arribar en centenars d'autobusos procedents de tot Espanya. Per exemple, les germanes Anna Maria i Gemma Burriel, que van anar des del Baix Llobregat a Madrid per demanar una "altra manera" de fer política. "A veure si el govern ens té en compte. Estan collant massa els treballadors, la classe mitjana que aixeca el país. Un obrer no podrà portar el seu fill a la universitat. És una vergonya", denunciaven totes dues, que treballen de recepcionista i administrativa i estan afiliades a la UGT. Van viatjar en un dels 200 autocars que van sortir de Catalunya a la matinada, per passar unes hores a Madrid i tornar a primera hora de la tarda. Els sindicats preveien divendres que 12.000 catalans s'hi desplacessin.

La concentració es va desenvolupar en un ambient festiu i sense incidents destacats. Només es van produir moments de tensió quan unes desenes de manifestants van intentar acostar-se a la seu del PP al carrer Génova, però un ampli cordó policial els ho va impedir. Entre els manifestants, hi havia molta presència de famílies amb nens, i persones de mitjana edat. S'hi podien veure moltes samarretes de colors -per exemple la verda era en defensa de l'educació pública-, banderes autonòmiques i les pancartes habituals en aquestes protestes, com "No callarem" o "Crisi? No, atracament". També s'hi van sentir crits contra els banquers i les decisions del govern, com la pujada de l'IVA i l'ajust sanitari.

Representants del PSOE, d'IU i del món de la cultura van assistir a la concentració. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va dir que tots els manifestants "agrairan" la tasca responsable de l'executiu espanyol. Des del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba va assegurar que Rajoy ha perdut la majoria social per governar "contra els valors majoritaris del poble". El carrer li va demanar ahir que rectifiqui la seva política. La tardor calenta ja ha començat.

Més continguts de