Crítica de TVJust abans de la pausa de publicitat del debat de TV3 es va produir un fet sorprenent: Gabriel Rufián va desaparèixer del seu faristol. Un pla general intencionat ho delatava. Que un candidat desaparegui és insòlit. ¿Tenia pipí? ¿Va perdre la paciència? ¿Volia cridar l’atenció? Mònica Terribas, a la tornada dels balsàmics anuncis, va dir que “havia necessitat sortir”.
Estèticament, el de TV3 va ser el debat amb el plató més modern i la careta més innovadora. La realització escoltava com bategava el debat, amb un dinamisme que no hem vist en altres cadenes. Això sí, els petits rètols relacionats amb Twitter de la part superior de la pantalla no es llegien bé, escrits en blanc sobre un decorat blanc.
L’àngel Marcelo va trigar 24 minuts a aparèixer. Va arribar de la veu de Gabriel Rufián. Un candidat, per cert, que quan intervenia alentia d’una manera exasperant el ritme televisiu. El mal humor de Girauta era feixuc d’aguantar perquè feia agra la discussió. Tenia el to i la prepotència més propis d’un tertulià de cadena residual que de l’argumentació d’un polític. I aquest clima irritant es va anar apoderant del programa. La presentadora va arribar a admetre la seva desesperació en directe. El de TV3 ha sigut l’últim d’un munt de debats per al 20-D. En tots ells, i Terribas també ho va fer, han agraït la bona predisposició i les facilitats que els han donat els polítics. Només faltaria! Ja n’hi ha prou de tant agraïment per aquesta obvietat, com si ens fessin un favor. És un deure amb els ciutadans. I a més, si han posat algun entrebanc o han tingut algun problema, tampoc ens ho explicaran. Com el misteriós cas del candidat que fuig abans de la publicitat.
