X. Domènech, l’home que va tenir un fill
Conversa amb el candidat d'En Comú Podem amb una copa de vi a les mans i transcrita en primera persona
BarcelonaSí, sí, tria’m tu el vi, que els meus coneixements són limitats. En una època n’havia tastat molts, però això és una història més... Vaig conèixer una noia que em va iniciar en el “ deliciós encant de la burgesia catalana”. Aquestes nissagues que s’han fet durant els segles, saps? No sé com dir-ho... Són extremadament cultes, moltes són d’esquerres fins i tot, tenen un estil estètic molt minimalista. Vaig dir-li “A mi no m’agrada el vi” i vam estar mesos tastant-ne. Però no seguim! No em vull fotre en un merder! Ja tinc prou merders en política! No he tornat al món del vi (i al deliciós encant de la burgesia catalana tampoc).
No, no volia entrar en política perquè m’agrada ser profe, però sobretot perquè tenia un nano que ara té tres anys. Et diré una cosa políticament incorrecta: quan se’n va anar a la merda la legislatura em vaig posar content. Em vaig dir: “Hi haurà campanya electoral, serà dura, però seré a casa”. Amb el nen cada setmana és un canvi. ¿Saps que em va deixar flipat quan va començar a aprendre a fer servir la ironia? Recordo el part... Sempre el recordes. Em van ensenyar com sortia. I era com si fos un túnel -això a la meva parella no li agradarà gens que ho expliqui- fins que vaig veure el cap. Però el metge en lloc de tirar-lo cap a fora el va tirar cap a dins. I la llevadora, una dona baixeta, va agafar las riendas del asunto li va fotre una bronca espectacular i va fer una cosa que em sembla que no es pot fer legalment: es va posar a sobre la panxa i va dir: “Quan compti tres, a empènyer!” I va i la Sònia li pregunta: “Com?” I ella li diu: “Com si caguessis!” I la Sònia contesta: “Gràcies...!”, perquè va ser com si finalment algú l’hi hagués explicat bé. La dona va dir “Tres!” i em va semblar com si l’habitació es corbés. Com la curvatura de l’espai. I va sortir.
Els meus pares em van tenir molt joves, eren llibertaris. Festival de Canet... Imagina’t. Això vol dir que em vaig criar amb els meus avis. El pare era pintor conceptual, ha portat els cabells llargs fins als cinquanta anys. La mare tenia una llibreria. I s’ho passaven bomba. Recordo els cubates a la tarda. De Larios! Era tot molt setantero. I ara, com són amb el nét? Doncs, crec que hi ha un procés vital en el qual -ara em passaré molt- quan ets jove ets purista trencador, després et fas conservador, però hi ha un moment a la vida que et tornes a assemblar al que eres. Els meus pares cada cop s’assemblen més a com eren als vint anys.
Sí, sí. He sentit això de l’Anna Gabriel. Que la gent que té fills es torna conservadora. Sé què vol dir, sé d’on ve. Dins dels moviments socials hi ha una... no diria crítica, eh? Però dintre dels moviments, quan algú té fills, desapareix. I els que es queden -ara em passaré molt-, que normalment són solters, diuen: “És que això és increïble”. No és increïble, és que tens un fill. Per tant, això d’ella és una opció, no em vull...
Saps què passa? Mai he volgut ser absolutista. Amb els fills cadascú converteix la seva opció en la millor. No sé si és instintiu o cultural i se me’n refot. Però la projecció que fas cap al teu fill... (ep, dic “el teu fill” perquè el meu fill és nen, eh?) és una projecció molt forta. Vaig veure un monòleg molt divertit del Carles Capdevila. Ell en té quatre, oi? Potser m’he tornat més conservador? Potser sí. I què. Potser em preocupen més coses.
Complint el codi ètic de la CUP
Et diré què espero per a ell i col·lectivament. Hi ha una frase de Jules Michelet que diu... Me la sé en castellà: “ Creo en el futuro porque lo construyo con mis manos ”. I individualment, a la llarga, vull tornar a la docència. I estar amb el meu fill. La meva parella l’altre dia m’ho deia: “Quan acabi aquesta legislatura tindrà vuit anys” i em va deixar KO. La Sònia de vegades ho fa. Els nostres codis ètics diuen que com a molt dues legislatures. Però jo faré com la CUP. Faré una legislatura.
Sí, sense el nen ho veuria diferent. No estaria tota la vida fent això, però llavors potser faria les dues legislatures. Per tant [i riu], compleixo el codi ètic de la CUP perquè sóc conservador, perquè he tingut un fill”.
EL VI
EIDOS ERMOS
El vi que hem triat per fer una copa amb el candidat d’En Comú Podem és l’Eidos Ermos, un ribeiro no gens convencional, del celler Luis Anxo Rodríguez Vázquez, a Arnoia (Galícia). Un vi de terroir, marítim, de la collita del 2014. L’única indicació que ens dóna Xavier Domènech per escollir el vi és que sigui blanc. El trobem a Monvínic (on fem aquesta entrevista) per 33 euros l’ampolla. Cinc, la copa.
