Blogs i ciència política

La setmana passada vam participar a la taula rodona sobre els blogs polítics organitzada en el marc del congrés anual de l’Associació Espanyola de Ciència Política (AECPA). L’esdeveniment va ser una oportunitat única per reflexionar sobre la tasca d’aquesta mena de blogs però també per trobar-nos amb companys i amics de Politikon, Cercle Gerrymandering, Piedras de Papel o CondistintosAcentos. La sessió va ser d’allò més productiva. A continuació us oferim els punts principals que vam exposar a la nostra ponència.

Reivindicar la professió

Fer conèixer la nostra professió, la de politòlegs, és potser una de les motivacions principals darrere dels blogs de ciència política. Els estudis politològics no es van generalitzar a casa nostra fins a la dècada dels vuitanta i avui encara és una disciplina poc coneguda. Aquesta mena de blogs, en això hi ha una certa unanimitat, són una eina per divulgar coneixements de manera ràpida i sense gaires intermediaris. Els filtres tradicionals (necessitat d’editors, publicadors, etc.) desapareixen en l’era del 2.0 i -en aquest cas amb l’ajuda del diari ARA- disposem de plataformes per divulgar directament.

Transferència de coneixement

La divulgació dels coneixements de ciència política a través d’un blog enllaça amb una generació que hem estat educats a la universitat de Bolonya. Un dels conceptes clau de la reforma que va promoure la creació de l’anomenat Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és la transferència de coneixements (s’entén que de l'acadèmia a la societat). Malgrat que aquest ha estat un dels pilars de la reforma no sembla que els departaments de ciències socials hagin tingut gaires eines per dur a terme aquesta transferència. Els blogs de ciència política són una manera de combinar l’activitat acadèmica amb una petita transferència de coneixement a través de posts i activitats públiques d’anàlisi política.

Finestres d’oportunitat

Els blogs de política han viscut el seu boom particular els darrers anys. La divulgació de les noves tecnologies i l’existència de noves generacions de politòlegs han empès aquesta “indústria” de blogs cap a assolir nivells de popularitat impensables ara fa quatre o cinc anys. També hi ha ajudat un context polític volàtil i ple de novetats (crisi econòmica, procés sobiranista...) que han permès l’emergència d’una nova oferta i demanda d’informació que pot ser molt més immediata i que no requereix d’intermediaris. En un context d’allau informativa a l’abast d’un clic, l’anàlisi dels blogs es converteix en un element llaminer per als lectors que volen anar més enllà de les notícies tradicionals o complementar-les.

El post-acadèmic, un subgènere

Parlant amb els col·legues bloguers ens adonem que el post-acadèmic és probablement un subgènere del post. Cal que sigui entenedor, divulgatiu, curt, d’actualitat i atractiu pel que fa als continguts. És quelcom a mig camí entre l’article acadèmic i la crònica periodística i no sempre és fàcil trobar el to que hem de fer servir per adreçar-nos a l’audiència.

Les contradiccions del post-acadèmic

I és que quan redactem posts d’anàlisi política solem mesurar el pes que hi ha de tenir l’enfocament acadèmic. Probablement, un dels exercicis més difícils d’aquest subgènere és aconseguir divulgar conceptes tècnics (clivelles, desproporcionalitat, eixos, etc.) mentre analitzem la realitat. Una dosi massa alta de tecnicismes pot arruïnar un post (no el voldrà llegir ningú), però ressaltar els aspectes d’actualitat i prescindir de l’anàlisi empobreix molt els articles, encara que potser acabin obtenint més visites. Com en tot en aquesta vida la solució és trobar un terme mig, arriscant quan calgui fer-ho.

Els nostres lectors

Tot plegat no tindria gaire sentit sense els lectors dels blogs sobre política. En aquest tema hem observat dues menes de lectors, una tipologia que corroboren els companys de la taula rodona. Un primer grup és el dels lectors fidels, una minoria que acostuma a demanar continguts de nivell acadèmic alt i, per tant, més elaborats. Aquest perfil de lector té una formació alta en ciències socials i per tant no se satisfà fàcilment amb articles d’interès immediat o més lleugers pel que fa a l’anàlisi. En canvi, un segon grup de lectors, majoritari, cerca articles d’anàlisi d’actualitat que rebaixin el contingut acadèmic però que en canvi siguin divulgatius i explicatius de la realitat política en el tema que els interessa. Evidentment, aquesta distinció dicotòmica és molt simple. Ara bé, aquesta classificació reforça la tensió subjacent que hem descrit a l’epígraf anterior.

Doncs bé, això ha estat un breu resum de la taula rodona. Ara cal que hi digueu la vostra!