Quebec, Escòcia, independència i bon govern

[caption id="attachment_252" align="alignright" width="240" caption="Dion al Parlament d'Ottawa sol marcar gols als sobiranistes quebequesos"] [/caption] El politicòleg i polític canadenc Stéphane Dion defensa que la independència de les petites nacions és gairebé impossible d’aconseguir en una democràcia perquè requereix la combinació de dos factors: la por a l’estat matriu i la confiança en la independència. Aquests sentiments serien els actuarien com vasos comunicants: quan una petita nació té molta confiança perd la por a l'estat i quan té molta por perd la confiança per fer la secessió. La casualitat ha fet que se celebressin eleccions simultàniament a dues nacions sense estat: al Quebec i Escòcia. Les primeres generals canadenques, les segones nacionals escoceses. I mentre l’independentisme del Bloc Québécois patia una desfeta històrica; el del Scottish National Party obtenia una inesperada victòria, majoria absoluta. Extrapolar resultats electorals a opinions sobre aspectes com la secessió és agosarat i imprecís, però el contrast dels resultats exigeix una anàlisi. Primer. Els arguments universals sobre la secessió (per exemple que la globalització la fa una reivindicació antiquada en tots els casos) sembla ser que no acaben de funcionar. La “globalització” perjudica als quebequesos i ajuda als escocesos? Segon. El model Dion (que per cert fou reelegit diputat liberal a Ottawa) sembla ser enormement simplista. Avui dia la “por” a la superviviència com a nació és vigent però sembla que els indicadors per valorar l’actitud de l’estat són més racionals: eficiència, acomodació, creixement econòmic, etc... Tercer. El binomi por/confiança de Dion podria no ser un sistema de vasos comunicant sinó reforçar-se en certs casos. L’aliança entre liberals i tories a Westminster combinada amb el bon Govern de Salmond podria haver incrementat a parts iguals la “por” i la “confiança” generant una sinergia. El model Dion no ho preveu. Quart. Els resultats demostraren que l’argument clàssic dels “problemes reals de la gent” contraposats a la independència pot tenir part de raó. Quan els independentistes són més retòrics que no pas efectiu, el Bloc Québécois a Ottawa, l’electorat els acaba penalitzant. En canvi, quan aquests fan polítiques de bon govern són premiats, vegin els resultats de Salmond!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT