Els graus de 3 anys, a prop

BarcelonaGairebé dos mesos és el temps que han tingut els rectors de les universitats espanyoles per acabar de valorar les reformes proposades pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, per reformar el sistema universitari. Entre les propostes, una de les que més preocupa als claustres dels centres és la d’obrir la porta a oferir graus amb una durada de tres anys, que significaria el pas definitiu per homologar els estudis superiors espanyols amb els de la majoria de països europeus segons el pla de Bolonya.

Malgrat que les reformes per adaptar els estudis universitaris espanyols als acords signats a la ciutat italiana de Bolonya l’any 1998 fa set anys que estan en marxa, la durada dels graus i, per extensió, els màsters espanyols sempre ha sigut una barrera. Malgrat que Bolonya preveia uns graus generalistes de tres anys, és a dir, de 180 crèdits ECTS (European Credit Transfer System, el sistema homologat per comptar el volum de treball d’un curs), Espanya es va acollir a l’opció que permetia allargar els graus a 240 crèdits o, el que és el mateix, quatre anys. La decisió, a contracorrent del que aplicaven la resta de països europeus, es va adoptar després d’una dura negociació i ara tot apunta que n’està a punt de començar una altra.

Document dels rectors

Dilluns el Consell de Rectors de les Universitats Espanyoles va entregar al ministeri d’Educació un document amb la seva posició sobre el tema, una posició que no faran pública fins a principis de la setmana vinent. L’hermetisme és absolut i arriba fins a centres com la UAB o la UB, que eviten posicionar-se fins que no ho facin tots els rectors de manera conjunta.

Altres centres, com la Universitat Pompeu Fabra (UPF), no tenen cap problema a l’hora de posicionar-se. Daniel Serra, director acadèmic de l’Idec -el centre on es cursen els màsters i postgraus que ofereix la UPF- assegura: “[El 3+2] és un bon sistema i ens permetria ser a Europa com un sistema universitari normal i no com una cosa rara”.

I és que ara el ministre Wert vol corregir la decisió que es va adoptar abans d’aplicar les reformes del pla de Bolonya per salvar la durada de les llicenciatures, que des de l’any 1994 duraven quatre anys.

Els professors universitaris experts en pedagogia coincideixen que la decisió de mantenir els quatre anys tot i convertir les llicenciatures en graus de Bolonya es va prendre de manera forçada. “Aquí es va fer una opció estranya i complicada per diverses pressions, sobretot de les enginyeries”, apunta Enric Prats, professor de Pedagogia Internacional de la UB.

El curs que ve

Per la seva banda, Marina Tomás, professora del departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma, assegura que “moltes universitats van posar el crit al cel perquè els sobrarien professors”. Serra coincideix en el poc encert d’optar per un model com el 4+1 i afegeix que Catalunya sempre ha estat a favor d’aquesta estructura, “però les universitats espanyoles hi van mostrar moltes reticències per temes polítics, organitzatius...”

Malgrat el silenci dels rectors, la Generalitat no va dubtar a posicionar-se, ja just després de la reunió del 25 de juliol amb el ministeri d’Educació. “Estic convençut que el curs 2015-2016 hi haurà titulacions de grau de tres anys a Catalunya”, va assegurar el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Per la seva banda, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, també hi va mostrar el seu suport el 8 de setembre, durant la inauguració del curs escolar a Lleida. “Hem de seguir treballant per avançar en aquesta direcció a través de fer possibles fórmules diverses com la del 3+2, el 3+1 o el 3+1+1”, va assegurar.

Aquestes opcions podrien ser una manera d’esmorteir un canvi que s’anuncia difícil. Serra reconeix que adaptar els plans d’estudis és complicat. “Si ens hem d’adaptar ens adaptarem i si hem de refer plans d’estudi els refarem. No és fàcil però és un esforç que val la pena”, assegura, i afegeix: “Quan vam passar de 5 a 4 anys es deia que estàvem devaluant la qualitat però no ha de ser així”. Precisament, segons explica el director d’Innovació i Qualitat Educativa de la Universitat Internacional de Catalunya, Josep Corcó, el document entregat pels rectors al ministeri d’Educació inclou una llista de problemes tècnics a l’hora d’adaptar els graus a tres anys.

Sense balanç

Ara, però, no queda tan clar si és el millor moment per fer la reforma. “No tenim informació per donar una resposta seriosa a la pregunta de com ha anat”, respon Tomás a la qüestió de quina és la valoració del primer pas en l’aplicació de Bolonya. De fet, el curs passat tot just va graduar-se la segona promoció que cursava estudis universitaris amb el nou pla d’estudis.

Un altre tema és la necessitat de fer reformes de tant abast com les que es planteja ara només pocs anys després d’aplicar-se una modificació com la que es va fer per adaptar els plans d’estudi a Bolonya. Tot i que tothom coincideix en la necessitat de convergir amb Europa, Tomás fa notar els problemes de fer “grans reformes”, que, segons la professora de la UAB, “consumeixen molta energia i temps i quan s’apliquen ja estan desfasades en molts aspectes”. En el seu lloc, aposta per uns plans d’estudis “prou flexibles, almenys com per permetre l’adaptació a les necessitats que sorgeixen constantment”.