Luis Enrique: "El que fa Neymar s'assembla més al ballet que a un regat de futbol"
El tècnic torna a elogiar la capacitat del seu equip de desgastar un adversari que, si s'ha tancat, ha sigut pel "partit complet" que ha fet el Barça
Barcelona"Marcar quatre gols a aquest rival indica el nivell a què ha estat l'equip". Luis Enrique ha parlat clar: el seu Barça ha fet un "partit molt complet" per derrotar el Vila-real. "Si no arribem a defensar bé, ens hauria fet córrer moltíssim. El partit requeria ser precís amb la pilota, trobar jugadors darrere de la seva línia de migcampistes, minimitzar les pèrdues al carril central per evitar que ells poguessin fer transicions. L'equip ha estat bé amb pilota i bé sense pilota", ha analitzat.
Seguint en la línia del discurs que ja va repetir contra l'Espanyol, ha reivindicat la necessitat de fer "una primera part amb aquest ritme i aquesta intensitat perquè, a la segona, apareguin els espais". "El rival ja no arriba igual a les cobertures i s'obre el partit", ha insistit.
La pissarra del Barça - Vila-real
En aquest sentit, ha volgut deixar clar que "normalment el Vila-real no decideix replegar-se tan enrere i té la pilota més que el rival", i que avui, si ho ha fet, és perquè el Barça ha estat "realment bé".
També és un bon indicador que més de 90.000 espectadors hagin assistit al Camp Nou. "Que una afició tan exigent vingui i es diverteixi, significa que estem fent les coses bé", ha apuntat.
I la clau de la diversió té diversos noms propis. Entre ells, Neymar, un dels artistes del dia. "La interpretació que té Neymar del futbol no la té gairebé cap altre futbolista. És un gran plaer, potser menys per als que no són del Barça, però qualsevol aficionat al futbol hauria de disfrutar veient-lo jugar. El que fa s'assembla més al ballet que a un regat de futbol. És bonic, efectiu i espectacular", ha comentat sobre el brasiler.
Estirant la corda del trident, ha apuntat a la complexa gestió de tant de talent. "Abans hi havia un crac per equip. Quan va arribar Neymar, es patia perquè n'hi hauria dos. I aquí hi ha tres cracs. Tres al davant, perquè al mig i al darrere, també hi ha cracs! Això era un desafiament", ha verbalitzat.
Per acabar, i preguntat per si val més enfrontar-se a rivals que s'hi juguin coses que no pas a equips que no hi tenen res a guanyar, Luis Enrique no s'ha mullat. "No se sap mai què és millor. Si el rival s'hi juga coses pot ser un estímul gran però, si no, també pot sentir-se alliberat i ser més perillós".
